L'Audiència condemna a dos anys de presó 23 treballadors per l'ocupació de les pistes del Prat
Dos sindicalistes queden absolts perquè van intervenir per desallotjar les pistes
L'Audiència de Barcelona considera provat que els 23 treballadors d'Iberia van incórrer en delictes de desordres públics i els condemna a dos anys de presó per la greu repercussió social de la seva actuació, ja que l'ocupació de les pistes va afectar 600 avions i 100.000 passatgers. Els condemnats, però, no ingressaran a la presó, ja que cap no té antecedents penals. A banda, s'han de repartir les costes judicials pel que fa a les despeses d'AENA, que ha exercit l'acusació particular, però no les de Foment del Treball Nacional, que s'ha personat com a acusació popular.
La fiscalia demanava en principi tres anys de presó per a 25 treballadors acusats de delictes contra el trànsit aeri, desordres públics, desobediència greu i resistència a l'autoritat, i va augmentar a quatre anys la petició de presó per a dos sindicalistes. Posteriorment va rebaixar la petició de tres a dos anys, i va mantenir els quatre anys per als delegats de la UGT. Aena i Foment del Treball es van afegir a la demanda fiscal. El tribunal ha acceptat la petició de dos anys per a 23 dels 25 acusats, en considerar provat que van restar a les pistes, tot i saber que estava prohibit fer-ho, i van fer cas omís dels requeriments de la Guàrdia Civil de desallotjar-les. Pel que fa als altres dos acusats, l'Audiència no considera provat que hi fossin.
Les proves que el tribunal ha tingut en compte han estat, bàsicament, gravacions d'imatge i testimonis. 14 acusats van ser captats en una de les pistes per un càmera d'Antena 3 que paradoxalment va ser conduït a les pistes pels mateixos treballadors que feien vaga. La defensa va intentar invalidar aquesta prova argumentant que les imatges s'havien pres de manera irregular, ja que el periodista no havia demanat permís a AENA per prendre les imatges. Els jutges van desestimar aquest argument en considerar que això era una qüestió de funcionament intern d'AENA. En la gravació no s'identifica bé dos dels acusats, per la qual cosa han quedat absolts.
Els altres nou condemnats van ser detinguts per la Guàrdia Civil entre dos quarts de sis i les sis de la tarda, vuit hores després de l'ocupació de les pistes. A més, apareixien en la gravació d'una càmera de seguretat. Quatre d'ells van ser detinguts durant les càrregues policials amb què es van desallotjar les pistes. Quatre més circulaven en un vehicle per una zona restringida, i el novè també era en una zona prohibida i a més va intentar agredir uns passatgers. Pel que fa als dos sindicalistes, el tribunal no ha considerat que incitessin els empleats a ocupar les pistes durant l'assemblea que es va convocar després de saber que Iberia perdia la concessió de l'assistència a terra. Un dels acusats, Omar Minguillón, apareix gesticulant en gravacions, però no s'interpreta si incitava els treballadors o, al contrari, els intentava persuadir d'ocupar les pistes. A més, segons va testificar el director de l'aeroport, Minguillón va participar en dues reunions en què es van buscar fórmules per fer desistir els vaguistes. L'altre delegat sindical, José Luis Gallardo, va ser empès a terra per empleats que no volien abandonar les pistes.
Recurs dels sindicats
R.M.B.La sentència de l'Audiència no és ferma i s'hi pot recórrer en contra al Tribunal Suprem. Els sindicats UGT –al qual pertanyen els dos sindicalistes absolts– i CCOO –amb representació en el comitè d'empresa d'Iberia– han avançat la intenció de presentar recurs al Tribunal Suprem perquè discrepen de la condemna a dos anys de presó de la majoria dels acusats. La UGT i CCOO es mostren decebuts pel que qualifiquen de «condemna injusta», tot i que es mostren satisfets per l'absolució de quatre dels encausats.