Processó d'aniversari

Hi ha nervis quan falta un dia per a la processó. Segur que no són els de sempre, perquè aquest any la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors i el Crist Jacent té un motiu excepcional de celebració. I tot ha de sortir bé. Sobretot perquè s'estrena local i recorregut i, malgrat que s'ha calculat que les imatges passaran sense problemes, sempre queda el dubte. La presidenta de l'entitat, Olga Ramos, diu que no estarà tranquil·la fins que tot hagi acabat. Es tracta d'una edició molt especial que tothom mirarà amb els ulls ben oberts. Ha costat arribar fins a aquí? «Dona, són vint-i-cinc anys, però estem molt satisfets del camí recorregut i encara més quan ara s'obre una nova etapa per a la confraria», assenyala. Una nova etapa que permetrà a l'associació disposar de més recursos econòmics després que les circumstàncies obliguessin a traslladar el material a un nou local en el qual no caldrà pagar lloguer. «Després de tretze anys pagant prop de 600 euros al mes, aquesta injecció de diners ens va molt bé per plantejar reptes de futur», assegura. En qualsevol cas, aquest any també toca estrena: la del pas del Crist Jacent. El de la Mare de Déu i el del Natzarè ja es van canviar l'any passat. Més novetats? «S'ha convidat tots els fundadors de la confraria a participar-hi, però malauradament no podran assistir-hi tots», recorda Ramos, que hi afegeix: «En la processó prendran part unes 150 persones i hi haurà un grup de romans i una banda de música de Saragossa.»

La processó del Poblenou de Pineda, doncs, es vesteix de gala per afrontar un divendres sant que des de fa un quart de segle canvia la realitat del barri. Cada any, prop de 7.000 persones prenen els carrers per admirar una celebració que barreja la religiositat més tradicional amb les creences més personals. Per què és tan especial per a la gent que la viu? «No sabria explicar-ho. La gent que porta els passos, que pesen moltíssim i que els han de dur durant hores, mai volen que se'ls canviï. Cada any hi ha demandes de penitents per complir promeses i l'atenció i la devoció del públic es pot palpar a cada pas», afirma la presidenta de l'entitat. L'ambient es manté durant tot el recorregut, però hi ha moments àlgids en què el sentiment es desborda. «Un és la sortida de la Mare de Déu dels Dolors, quan els aplaudiments i els crits de joia es multipliquen. L'altre és la trobada entre mare i fill, quan les costaleres del Natzarè s'agenollen en senyal de respecte», indica Olga Ramos. A més, aquest any s'espera una major participació d'intèrprets de saetes, que marquen el pas de la processó, perquè és costum aturar la marxa quan algú surt al balcó a cantar. Tot i això, hi haurà dos llocs obligats: l'avinguda Mediterrània i el passeig Costa Brava. I no sobta a la gent que la processó no surti i torni a l'església? «Cada any ens ho pregunten, però l'enfrontament amb els estaments eclesiàstics, fa més de vint anys, tot i intentar arreglar les coses, van marcar el futur de la confraria. Jo i molts com jo ho trobem a faltar, però és com si practiquéssim la religió del poble», reflexiona. Enllestim l'entrevista i l'Olga Ramos torna al local de la confraria. Aquests dies s'hi passa moltes hores. Em diu que avui un grup de dones anònimes s'encarregaran de guarnir els passos amb les flors. «No és un acte tan espectacular com la processó, però és un exemple més de com treballem a la confraria: amb molta gent que de manera anònima i altruista fa que tot funcioni. Aquesta és la nostra autèntica força». No en tinc cap dubte.