Turisme de flors i violes

Aquest any, el periodisme de Setmana Santa, que es dedica a relatar l'espectacle turístic, va tenir com a aperitiu l'anomenada Saloufest que les elits intel·lectuals i socials angleses del futur van celebrar a la població de la Costa Daurada uns dies abans. Com és que aquest any la Saloufest va merèixer tanta atenció als mitjans? No ho sabem. No és la primera vegada que se celebra, però enguany en vam veure imatges en abundància a les televisions, vam sentir declaracions dels treballadors del sector turístic i dels amos dels negocis i fins i tot del conseller Huguet. Els visitants, que se suposa que havien vingut a practicar esport, s'expressaven amb vehemència en la forma i simplicitat en els conceptes, vestits de forma estrafolària o despullats, entresuats i cridant. Els treballadors i els amos dels negocis coincidien a apreciar la perspectiva econòmica del fenomen. Favorable, naturalment. El conseller Huguet va dir que aquell contingent és «poc important dins el context dels 24 milions de turistes que visiten el país». Naturalment. Va afegir que «són reminiscències d'un model turístic del passat que Catalunya ha superat». És evident, conseller, és evident. Als mateixos dies, en una població de la Costa Brava el nom de la qual no es pot escriure sense que algú no s'ofengui, s'hi havia instal·lat una expedició de deu mil portuguesos d'edat i característiques sociològiques similars als britànics de Salou. Misteriosament, dels portuguesos, les televisions no en van oferir a penes imatges ni en va parlar gaire el conseller ni van escandalitzar els tertulians de les ràdios i televisions, que tan moralisme van segregar tot comentant la Saloufest. Hi ha tertulians laics amb molta vocació de predicador quaresmal. Els portuguesos haurien passat amb molta discreció mediàtica si no fos que un es va estavellar en caure del balcó. Una desgràcia no gens insòlita. En els propers mesos n'hi haurà més. Però no ho digueu a ningú. És d'aquelles coses que no es poden dir, encara que passin, perquè alguns no volen sentir-ho. Turisme de borratxera? Ca! Turisme cultural i esportiu. Turisme de flors i violes.