Un 10 que fa por
A Madrid temen Leo Messi, que dissabte s'enfrontarà per vuitè cop a un equip al qual ha fet sis gols
Buscarà la tercera victòria al Bernabéu, l'escenari on Rijkaard el va fer titular amb divuit anys
Amb el seu nom fent la volta al món, Leo Messi visitarà dissabte el Santiago Bernabéu per cinquena vegada en la seva carrera. Ha plogut molt des que Frank Rijkaard va fer que s'hi estrenés amb divuit anys. Va ser el novembre del 2005 quan l'holandès va prescindir de Giuly en un partit que Leo guardarà per sempre més en la retina. El barcelonisme, també. Aquell dia, l'argentí va ser testimoni de primera mà d'una exhibició de què va prendre bona nota. Va ser la nit que Ronaldinho va posar el Bernabéu de cap per avall. El dia que va desesperar Iker Casillas, el partit en què el brasiler va ser ovacionat mentre infligia una humiliació dura de pair. Messi, amb el 30 a la samarreta, va aprendre aquell dia tot el que comportava ser el millor jugador del món. Una condició amb què es presentarà dissabte en un estadi on la temporada passada ja va impartir càtedra. Va ser el maig de l'any passat. En circumstàncies semblants a les actuals –el Madrid de Juande es resistia a llançar la tovallola en la lluita per la lliga–, Messi va ser una peça clau en el que molts consideren el quart títol de la temporada passada. El 2-6 està molt present al cap dels aficionats. Els dos gols que va fer Leo (l'1-3 i el 2-5) són els únics que ha fet al Santiago Bernabéu. Els últims dels sis que ha marcat en els vuit clàssics que ha disputat fins ara. Els altres precedents tampoc s'obliden, ni aquí ni a Madrid. La temporada passada, també va marcar en el partit del Camp Nou. En el temps afegit, arrodonia un resultat –l'1-0 l'havia fet poc abans Eto'o– que deixava el Real Madrid a dotze punts de distància. Els altres tres formen part del seu top ten particular. I és que sempre que se li formula amb quins gols es queda dels més de cent que ha marcat des que és blaugrana, Messi respon el mateix: «Els tres que vaig fer al Madrid el 2007.» Es refereix al seu primer clàssic al Camp Nou. Malgrat que el Barça només va poder obtenir un punt –aquella lliga al final es va acabar decantant a favor del bàndol blanc–, Messi (llavors lluïa el dorsal 19)va deixar clar les seves intencions remuntant un partit que el Barça va haver de jugar amb inferioritat (Oleguer va ser expulsat just abans del descans) tota la segona part. Amb un balanç de quatre victòries, un empat i només dues derrotes, Leo afrontarà dissabte el seu vuitè clàssic conscient que, per poc que s'ho proposi, tornarà a ser el protagonista. A Madrid, ja el temen.
EL VUITÉ CLÀSSIC
Un reconeixement unànime
À.PFeia molt de temps que el món del futbol no es rendia d'una manera tan unànime a un futbolista. Només cal fer una repassada a la premsa europea per veure els elogis que va rebre l'estrella blaugrana després de l'exhibició contra l'Arsenal. Les referències a Déu van ser reiterades. «Déu viu a Catalunya», era el titular de L'Equipe. «Inter-Messi», titulaven els italians del Corriere dello Sport, que, a banda de titllar l'argentí de «paranormal», asseguraven: «El nou Maradona impulsa el Barça». La Gazzetta dello Sport parlava de «Fantamessi». Tant The Sun com el Daily Mirror li atorgaven el títol de «Messies». «Pur geni», va ser el titular escollit pel Daily Express. «El 10 perfecte», el del Daily Mail. «El xou de Messi», escollien els alemanys de Bild. A l'Argentina, no es van quedar curts: «Asseguts de culer», era la portada sencera del diari Olé. «Supermessi», es llegia a Clarín. «Genial», el titular del diari brasiler Lance. «El millor del món va tenir el seu millor dia», assegurava la Folha de Sao Paulo. «Un Messi d'un altre món», assegurava el Telégrafo de Colòmbia. Fins i tot la premsa esportiva madrilenya –poc acostumada a elogiar qualsevol cosa referent al Barça– va haver de reconèixer l'exhibició. «I com parem aquest paio?», era la porta del Marca. Mentre que l'As va triar «Messi fa por». Tothom rendit al blaugrana.
