El català, un poble inconformista

Han estat necessaris cinc anys perquè els responsables del restaurant Terra d'Escudella, al barri de Sants de Barcelona, poguessin recopilar la informació necessària per fer una exposició permanent que expliqués la història de les revoltes populars als Països Catalans defugint de la visió oficialista. El resultat de tots aquests anys de treball és una mostra titulada Llibertat a cops de falç. Revoltes i moviments populars als Països Catalans (1455–1970), que, segons l'historiador Agustí Barrera, «dóna la visió dels vençuts, de la història que ha interessat amagar a les golfes i cal desemmascarar». Per Barrera, és significatiu que la mostra es pugui veure al restaurant d'un barri marcat també per les lluites populars. «Si no, per a què es pensen que hi ha torres de vigilància a la fàbrica Serra-Balet?», es preguntava durant la inauguració de l'exposició. Unes reivindicacions que no només formen part del passat, ja que ara diferents entitats veïnals lluiten per recuperar Can Batlló o perquè es compleixi la sentència per enderrocar el bloc il·legal del carrer Almeria.

Cal mirar el passat per entendre el present. Per això, l'exposició no se centra en les demandes del barri ni de la societat actual, sinó que arrenca al segle XIV amb les primeres batalles que van lliurar els camperols contra els senyors feudals. Al segle XVII van tornar a ser els pagesos dels Països Catalans els que una vegada més es van organitzar per lluitar, aquest cop contra les autoritats espanyoles. La vigència d'aquestes revoltes ha arribat fins als nostres dies, segons Barrera. Per l'historiador, «aquells que cada dia llegeixen el diari o miren la televisió, més d'un cop hauran pensat a recuperar el crit visca la terra, mori el mal govern» de la guerra dels Segadors. Les lluites del poble català sempre s'han caracteritzar pel fet d'intentar doblegar el poder que estava –«i encara està», va recordar Barrera– en mans dels estaments dominants, com ara la monarquia espanyola, contra qui es van enfrontar les classes populars del Principat, el País València i les Illes durant guerra de Successió del XVIII. Hi ha altres moviments antagònics al poder, com ara el bandolerisme i la bruixeria, fortament perseguits. Només al Principat es van cremar 400 bruixes. A partir del segle XVIII es comencen a crear els ateneus i casals com a elements de suport al moviment obrer vinculat a l'inici de la revolució industrial. Entre altres fites, el moviment associatiu aconsegueix posar fi a jornades laborals de dotze hores i a l'esclavitud infantil al nostre país. L'inici del segle passat el marca la Setmana Tràgica, amb la crema de la meitat d'esglésies i convents de la ciutat, per mostrar el rebuig dels obrers cap a la guerra que l'Estat lliurava al Marroc. La proclamació de la República, la guerra del 36 i la resistència a la dictadura són les lluites que marquen el segle XX amb les quals acabava la mostra.

El repàs de les lluites populars del poble català no només es fa amb els panells informatius de la paret; també es pot entendre a través d'un bon menjar. El restaurant Terra d'Escudella recupera plats típics, d'aquells que s'ha intentat endur la societat globalitzada. Des dels anomenats civils amb bicicleta –dos ous ferrats i una arengada– recordant, possiblement, els guàrdies civils que sempre anaven de dos en dos com les arengades; passant per l'arròs dels miquelets –fent referència a les milícies populars en defensa de la terra durant la guerra dels Segadors– que té el seu origen en l'arròs a la cassola al forn, sense deixar-se la típica escudella amb galet farcit, el combustible diari dels pagesos durant segles. El compendi de l'exposició i el menjar permeten «canviar la percepció que el poble català és conformista i pactista», deia el cuiner del Terra d'Escudella, Roger Sánchez.