Els productors ecològics denuncien el govern per monopoli en la certificació
Critiquen que l'organisme tingui 1,5 milions anuals que servirien per promoure millor el sector
Per Fèlix Martínez, president de l'Apecpae, la Generalitat exerceix «un monopoli en la certificació que no es produeix en cap altre país del món», i per això considera que la seva política «dificulta el desenvolupament del sector a Catalunya». Més concretament, Martínez acusa l'executiu d'haver creat «un organisme amb una plantilla de 22 persones i un pressupost públic d'1,5 milions d'euros anuals que només és una menjadora, i disposa d'un pressupost que es podria destinar a un resultat molt més eficaç pel que fa a la promoció de productes ecològics».
Segons l'Apecpae, el reglament sobre producció i etiquetatge de productes ecològics preveu la participació d'organismes privats de control de certificació. No obstant això, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (Ccpae) es continua beneficiant de les competències que li va assignar la Generalitat el 2001 a través d'un decret. Aquella norma va convertir l'organisme públic en l'única institució amb competències per a la certificació de productes agrícoles i ecològics. La mateixa associació considera que, si es liberalitzés aquest mercat, s'afavoriria les empreses i el mateix govern, que podria utilitzar els fons destinats a la Ccpae a altres recursos. Per Fèlix Martínez, les empreses del sector poden arribar a pagar uns 24.000 euros per certificació ecològica, mentre que amb una certificadora privada es podria reduir la quantitat fins als 2.000 euros. I segons Martínez, el govern es va comprometre a divulgar el consum dels aliments ecològics, però encara no han vist cap actuació concreta.
La UdP, contrària
La Unió de Pagesos (UdP) considera que l'Apecpae és una associació «minoritària i testimonial» a Catalunya respecte a l'elaboració ecològica, i ressalta que no es pot generalitzar una opinió que, «tot i ser respectable, és minoritària i contrària a la dels representants dels elaboradors escollits per majoria». La UdP hi afegeix que no es pot dir que l'organisme regulador de la certificació depengui d'interessos lucratius, «quan la majoria d'elaboradors i productors ecològics defensen el mateix: un organisme certificador que garanteix el dret públic i el control democràtic dels seus inscrits». Emili Aguilera, responsable nacional d'Agricultura i Ramaderia Ecològica, destaca que la qüestió alimentària i la producció ecològica «no es poden deixar a les mans d'empreses privades», ja que la certificació pública té més credibilitat i genera més confiança al sector que la privada, i «fins ara funciona prou bé».
Cubel es defensa
Rosa Cubel, directora general d'Agricultura i Ramaderia, lamenta l'actitud de l'Apecpae i defensa que és l'única que ha qüestionat la certificació. «Dels productors, elaboradors, distribuïdors, consumidors... que constitueixen l'organisme de control, només hi ha aquesta associació que s'ha queixat i, tot i que hi té dret, és prou evident la validesa dels certificats», exposa Cubel, que considera que, «per definició, la certificació d'una entitat pública i que sigui prou representativa del sector ha de ser imparcial». Segons el DARP, en la gran majoria de comunitats autònomes –llevat de tres– la certificació és pública i, per tant, no se'ls pot acusar de monopoli. Cubel sosté que una de les actuacions del Pla d'Acció per al Foment de l'Agricultura i l'Alimentació Ecològica és l'estudi del que pot suposar tenir en un futur diversos organismes públics, privats o mixtos de certificació a Catalunya.