Necrològiques

Maria Casellas i Albert i el patinatge artístic a Girona

Fa pocs dies, el dia 1 de maig, ens deixava la Maria Casellas i Albert, la Mia. Si una mort és sempre difícil per a la família, en aquesta situació tan dura i trista que ens ha tocat viure encara ho és més. Persona de sòlides conviccions però amb un respecte escrupolós per la diferència, el seu optimisme militant, la seva senzillesa i discreció no deixaven indiferent ningú. Es feia estimar.

Fruit d’aquesta discreció, ha estat posant ordre a documents del meu pare, el seu germà, m’he adonat que va rebre la medalla de l’esport de les comarques gironines el 14 de juny del 1996 per la seva contribució a la promoció del patinatge artístic a les comarques de Girona. La seva influència en un àmbit familiar ha estat evident: la seva filla Maribel, el seu fill Sergi, netes i nets, neboda i nebot hem acabat amb els patins als peus, fent patinatge, jugant a hoquei o les dues coses alhora. Però, més enllà d’això, que no és poc, la recerca en la premsa situa la Maria Casellas com la primera dona que va formar part de la junta directiva d’un club esportiu a les comarques gironines. Era l’any 1967, al Club d’Hoquei Girona.

A Girona, el patinatge artístic havia estat testimonial en les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat. De fet, es limitava a exhibicions puntuals de patinadores foranes a la mitja part dels partits d’hoquei, ja fos a Vista Alegre o a la Devesa. La primera referència a patinadores del CH Girona és del 1958, entre les quals ja destacava Pili Fernández. El patinatge, però, desapareix pràcticament fins al 1967, quan la nova junta directiva, presidida per Francesc Rojals i Casanovas, creà la Secció de Patinatge Artístic amb Maria Casellas al capdavant com a vocal de la junta i, alhora, delegada de l’equip. La decisió de Rojals de situar una dona dirigint la secció semblava “lògica” en tractar-se d’un esport femení, segons consta al diari Los Sitios del 6 d’agost del 1967.

No obstant això, si en la primera entrevista (08/09/1967) Maria Casellas declarava que l’objectiu prioritari era fer escola a través de la Pili Fernández com a entrenadora, uns mesos més tard (01/02/1968), ja deixava clares dues coses: la primera era que calia organitzar competicions i no només exhibicions, i la segona que el patinatge era un esport tant de noies com de nois. Per aquell mateix mes de febrer, ella i la Pili ja organitzaren el primer Gran Festival de Divulgació del Patinatge Artístic, amb la presència dels campions i subcampions d’Espanya i Catalunya, i la participació d’una vuitantena de patinadores del club. Entre els regals per als patinadors i patinadores convidats, una peça de ceràmica dissenyada per Ramon Casellas i Albert. Pocs mesos després, l’objectiu d’incorporar nens al patinatge artístic s’assolia amb la primera parella mixta gironina, segons la premsa, amb el seu fill Sergi Bartolí, d’onze anys, i Pilar Rodríguez, de vuit, al festival organitzat pel CH Girona en el marc de la I Setmana de l’Esport Gironí, en la qual fou distingida la secció del club.

Els anys 1969 i 1970, quan Pili Fernández hagué de deixar temporalment el patinatge, la Maria no dubtà a assumir el rol d’entrenadora fins al retorn de la Pili. A principi dels 70, amb la secció ja consolidada, juntament amb Pili Fernández organitzaren el I Festival Provincial de Patinatge Artístic i Dansa (1974) i les primeres competicions de debutants, que foren tot un èxit.

Poc després, la recent constituïda Federació Gironina de Patinatge li proposà presidir el Comitè Provincial de Patinatge Artístic, càrrec que acceptà amb la condició d’assumir-lo només per un any, per ajudar a impulsar les seves activitats. El dia 23 de gener del 1976, fidel a la paraula donada, deixava el càrrec i es posava altre cop i de manera discreta fora de la pista per gaudir del patinatge.

Juntament amb la Pili Fernández, sempre juntes en aquells anys, Maria Casellas treballà de manera decidida i en un context esportiu clarament masculí en la promoció, la defensa i l’organització del patinatge artístic a la ciutat i a les comarques de Girona. Treballà amb discreció, sí, però amb la fermesa de qui ha triat l’opció de canviar el món des de les petites coses, l’amor als altres, i la constància de la feina ben feta. El seu sentit positiu de la vida i la seva energia vital han estat tot un exemple per a la família i les amistats, i també per a les persones residents de Maria Gay, a qui una vegada per setmana impartia classes de tai-txi fins ben poc abans de complir els 90 anys.

Gràcies per tot el que ens has donat i descansa en la pau que et mereixes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia