El Canal mira d'esmorteir els efectes de la crisi potenciant la fórmula de la coproducció
Salvador Sunyer va presentar ahir la temporada 2010-2011
Aquesta darrera afirmació la va fer tot i que és conscient, o precisament per això, que és possiblement la més arriscada, ja que inclou dos espectacles d'un grup que està a la frontera de l'amateurisme amb la professionalitat, com és el Cor de Teatre de Banyoles. Ara bé, en tots dos espectacles hi ha elements que els reforcen, com el director del cor, David Costa, però també els directors escènics Xicu Masó i Jordi Purtí. També podríem anomenar «espectacles meló» –encara per obrir– els de l'actor saltenc Jordi Vilches, o Lola la comedianta, dirigit pel gironí Jordi Prat. De fet, en 7 dels 11 espectacles de la temporada, el component gironí hi és, procurant seguir les línies mestres de funcionament del centre, com és que creadors de casa, gironins o catalans, treballin amb creadors de fora.
Com a novetat, tots els espectacles són coproduccions, desterrant la idea de producció única, la qual cosa obliga el director a fer més despatx, mantenir entrevistes i mirar de buscar complicitats, però també suposa que l'espectacle produït pugui gaudir d'un circuit que, en el cas d'El Canal, cada vegada ha de ser més internacional. Com a models, La sort du dedans o Dunas, l'any passat. Té continuïtat la defensa de l'autoria catalana, tot i que hi ha menys text que en altres ocasions.
Pel que fa a les línies generals de la programació presentada ahir, Sunyer va explicar que s'hi troben «alguns dels grans directors catalans –Albertí, Pasqual, Santos, Ollé o Masó– i hi ha una certa transversalitat generacional –Prat i Vilches–, a més de dos grans creadors estrangers, com Rafael Spregelburd i Victoria Thierrée Chaplin».
Amarat.
La llei de l'amor.
Concert tempestiu.
2010, últim dia a la terra.
«2».
Lola la comedianta.
TOT.
La celebració.
Operetta.
Dues dones que ballen.
Murmures des murs.
Una coproducció d'El Canal i el Theatre de l'Archipel de Perpinyà, entre molts d'altres, en el marc del projecte Escena Catalana Transfronterera. Es tracta d'un espectacle de Victoria Thierrée-Chaplin (Le Cirque Invisible), interpretat per la seva filla Aurelia, a la qual ja s'ha pogut veure en dues ocasions a Girona, al Teatre Municipal, amb el màgic L'oratorio d'Aurelia. S'estrena el març de l'any que ve a La Rochelle i a l'Estat espanyol al festival Temporada Alta del 2012.
Provisionalitat amb data de caducitat
Aquest mes de juny l'Ajuntament de Salt aprovarà en un ple, segons va anunciar ahir el regidor saltenc Joan Boadas, el projecte constructiu de la seu física d'El Canal, a la Fàbrica Cultural de la Coma Cros. Tot seguit es procedirà a la licitació de les obres, que tindran un termini d'execució de 14 mesos, de manera que les previsions indiquen que a mitjan 2012 podria entrar en funcionament. El finançament majoritari prové del programa europeu Interrreg, a través del projecte Escena Catalana Transfronterera. Aquesta serà la quarta temporada d'El Canal, sense disposar d'una seu física, la qual cosa no ha representat un problema excessiu, tot i que ha evitat el desenvolupament del projecte amb tota la seva plenitud. Malgrat tot, aquest fet haurà permès dimensionar correctament la capacitat de producció del centre i greixar els processos interns.