Recordant Miquel Baguer i Vilar

Quan fa temps que un dels únics llocs dels quals estàs enamorat i hi vas sovint és l’hospital, descobreixes que, malgrat ser un lloc no gaire agradable d’anar-hi, a vegades hi surts havent retrobat una amistat de joventut. Això és el que em va passar deu fer dos anys.

Dilluns vam dir adeu a l’amic Miquel Baguer, a l’edat de 76 anys, que ens va deixar després d’una llarga malaltia, suportada amb resignació gaudint de cara al mar o mirant la muntanya amb la seva gran companya, l’Esther Corredor.

El vaig conèixer a l’hospital Trueta, quan se’m va acostar una parella: “Carme, em coneixes?” I tant! Com no coneixeré una infermera coneguda i que de jove havia vingut a la granja. Em va presentar el seu marit, en Miquel, que em va dir que seguia els meus escrits però que no pensava conèixer-me personalment. D’aquí va sortir el tema del Raimon; jo anava amb cadira i en pocs moments d’aquella conversa, entre llàgrimes tots tres, en va sorgir una bonica història d’amor abans i una tragèdia feia poc.

L’entranyable història me la quedo per a mi. Em va explicar que eren casats en segones noces. Ella feia anys que havia enviudat i tenia tres fills, però n’acabava de perdre un, en Ferran, a la flor de la joventut i per haver pres una medicació que li va provocar una reacció al·lèrgica que se’l va emportar al cap de poques hores.

No cal dir el dolor que vam compartir en aquell racó de l’hospital. Després de tants anys en minuts van sorgir records de joventut, pèrdua de persones estimades, com fill i germà, i en conèixer en Miquel vaig descobrir que darrere seu hi havia una gran persona, però que també arrossegava una greu malaltia.

Fa anys en Miquel estava en el món de l’hostaleria. Havia tingut relació amb el matrimoni del restaurant La Gamba de Palamós, en Josep Cuadrat i la Montserrat, per motius personals, i crec que van ser socis. Junts van treballar per aixecar la Costa Brava i el turisme, que sols els que vam conèixer aquella època sabem el que exigia aquest món.

Miquel, tinc la seguretat que el seu amic, en Josep Cuadrat, junt amb en Ferran, ja l’esperaven. I li digui a l’Esther que va ser una mare única i que ara, amb la seva companyia, estarà molt millor, i que sigui feliç i cuidi els germans i nets, i que un dia es retrobaran. Descansi en pau.