En la mort d'en Manel Pont i Bosch

La tramuntana del matí ha escampat la pluja d'ahir. Però un núvol de pena m'ha envaït. S'ha mort en Manel Pont i Bosch. El vaig conèixer a través dels seus poemes. La inspiradíssima lletra de la sardana Somni d'en Manel Saderra i Puigferrer, l'elogi de l'estrella a través de la Nadala de Puigferrer i el cant joiós a l'amistat, a la felicitat, a la pau, a l'amor, a la vida de la també sardana Per la nostra amistat d'en Martirià Font i Coll, me l'han presentat com un home sincer, tranquil, atent, autèntic, ferm, serè... un home de pau. Fa una mica més d'un mes em va preguntar si jo musicava poemes. «No», li vaig dir. Amb el seu posat afable, senzill i elegant, va continuar: «No posaries música a un dels meus poemes?» M'ho va preguntar amb el cor i amb el cor, li vaig respondre. «Sí!» Llavors, els seus ulls i els meus s'il·luminaren plegats. Em sap greu no haver pogut portar a terme el que em va demanar. Però estic contenta d'haver-li donat l'assentiment. Manel, la coral Veus de l'Estany, de Banyoles, continuarà portant arreu, tot cantant, el teu pensament i el teu art. Perquè... «Per l'amistat, la vida és una fe sentida, de plenitud, de goig d'un cant serè. Feliç aquell que vol la Pau i estima. Feliç aquell que viu d'amor i avança. Feliç el cor que ha vist la llum i canta. Feliç el cant de l'amistat que ens és guia. No tanquis el portal del cor a l'abraçada. Emplena amb un somriure plàcid les mans tristes. Per l'amistat, floreixen tots els somnis. Per l'amistat, floriran les il·lusions vencent l'enyor del temps i els anys. Feliç el cant joiós de l'amistat.» Moltes gràcies, Manel, per les teves paraules. Sempre en el cor.