La Diputació inventaria el patrimoni històric i ambiental de Vilanova
El document destaca la riquesa d'estils en l'urbanisme i la conservació de les torres de guaita
La riquesa d'estils del seu urbanisme i la conservació d'elements que no es troben en altres ciutats, com ara les torres de guaita, són algunes de les característiques del patrimoni històric de Vilanova i la Geltrú que destaca la diagnosi elaborada per la Diputació de Barcelona. El nou inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de la ciutat, que ja ha estat lliurat al consistori local, plasma en fitxes individualitzades cada element analitzat, amb textos, fotografies actuals i retrospectives, plànols i projectes originals. L'objectiu és que el document es converteixi en un instrument bàsic per a la gestió del patrimoni, ja que radiografia l'estat d'aquest patrimoni i valora cadascun dels seus elements i conjunts. Així el document està format de dues parts: una recull més de cinc-cents elements, entre conjunts urbans i immobles de totes les èpoques, i l'altra representa un estudi del paisatge del municipi, tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable.
Pel que fa a les edificacions de la ciutat, l'inventari destaca el valor dels conjunts urbans que han preservat el seu caràcter: els d'època medieval, com ara són els nuclis de la Geltrú i la Vilanova Vella, que precisament s'han rehabilitat i revalorat en els darrers anys; i els d'època moderna, com ara l'Eixample Gumà, la rambla Principal i la façana marítima, on conviuen amb personalitat pròpia, però amb més o menys fortuna en cada cas, l'arquitectura medieval, la barroca, la neoclàssica i la romàntica. De fet, aquest últim estil, juntament amb l'arquitectura modernista, són d'especial interès i singularitat a la ciutat, i l'inventari en destaca alguns exemples, com ara les places dels nuclis antics i el jardí de Ribes Roges.
Una de les novetats que incorpora l'inventari del patrimoni de Vilanova, respecte dels documents que hi havia fins ara, són els jaciments arqueològics del municipi i unes altres construccions inèdites fins ara i que d'aquesta manera s'incorporen de ple al patrimoni històric: els búnquers de la guerra civil, alineats a la platja; els refugis antiaeris, com ara els que es troben sota la casa de la vila i la plaça de les Neus, i els túnels amb rebost d'algunes cases importants, com ara Can Papiol.
L'inventari és el pas previ a un nou pla de catàleg i el desenvolupament del seu corresponent pla especial de protecció de la identitat urbana i rural del municipi. Les masies, les sínies i els molins, com la resta de l'arquitectura rural, han estat també objecte d'inventari i anàlisi arquitectònica i històrica aprofundida.
Pel que fa a l'estudi del paisatge que s'inclou en l'inventari, s'ha fet una memòria amb la seqüència evolutiva del paisatge (hàbitats singulars, arbres monumentals, places, parcs i jardins, construccions de pedra seca, camins rurals i forestals) i es complementa amb el sistema d'informació geogràfica Miramon.
La cinquena façana
La radiografia patrimonial de Vilanova ha estat elaborada durant any i mig per un equip de professionals de l'arquitectura, la història, la biologia i l'arqueologia, sota la direcció del servei de patrimoni arquitectònic local de la Diputació, i s'ha partit del catàleg del patrimoni vigent actualment a la ciutat, aprovat l'any 1987. En aquest treball, s'ha tingut en compte l'anomenada «cinquena façana» de la població, la que ofereixen des de punts de vista enlairats els terrats. Precisament des d'aquest prisma, l'inventari destaca la presència de torres de guaita, com ara la que es troba entre l'institut Joaquim Mir i la comissaria dels Mossos, que emergeixen arreu del terme i que constitueixen uns dels elements més característics del patrimoni local, ja que es tracta d'uns elements que són pràcticament inexistents en altres ciutats.