Ofensiva de Zapatero per frenar el sobiranisme català

La Moncloa fa el gir

Zapatero va deixar patent que el president José Montilla el va convèncer que cal tenir en compte la manifestació del 10 de juny, i que aquesta revela una situació inèdita entre Catalunya i Espanya apareguda després de la sentència del TC. Un dirigent del PSC admetia, tot just acabar l'acte, que a la Moncloa s'han començat a prendre seriosament la situació política a Catalunya, que, si bé no està a les portes d'una independència a mitjà termini, ja no es pot descartar que hi arribi si l'Estat espanyol actua amb poca destresa. La intenció de Zapatero és refer el camí provocat per la sentència de l'Estatut, no en el sentit de refer el text estatutari, sinó d'afermar l'Estat espanyol. “El primer que hem de fer és trobar-nos en els sentiments, sentir-nos a prop en l'Espanya plural. I això no comença per un traspàs de beques, òbviament”, va apuntar, confirmant que el procés és de fons.

Agafa les regnes

El líder del PSOE va deixar patent que assumirà personalment aquest objectiu, i que compta amb el president José Montilla i també amb el PSC per tirar-lo endavant. “Jo, el president Montilla i els 25 diputats del PSC ens dedicarem a fons, costi el que costi, a aquest intent d'eliminar la desafecció”, va proclamar. Va quedar encara més clar que agafava les regnes de l'operació d'Estat quan va precisar que a partir d'ara vindrà sovint a Catalunya. Tot al contrari del que demanava fa pocs mesos el cap de campanya dels socialistes catalans, Jaume Collboni. Però és que la situació política està canviant de manera molt ràpida. Davant de Montilla, Zapatero ja no dubtava a definir-se ahir com a també “president dels ciutadans catalans”. Tot un avís per a navegants.

Crítica als catalanistes

Zapatero no es va estar d'atacar el sector més catalanista del PSC, que el destorba en reclamar un grup parlamentari propi que podria votar contra el PSOE. “No és temps de subratllar les sensibilitats diferents, ni de divisions, sinó del que pot ajudar a construir. Demano que ningú jugui amb això”, va advertir. Es referia als consellers Montserrat Tura, Antoni Castells i Ernest Maragall, que en els últims dies han reclamat que els 25 diputats del PSC votessin al Congrés la resolució del Parlament català, encara que això representés trencar la disciplina de vot.

Al·lusió fosca a CiU i PNB

Fins i tot Zapatero va fer una al·lusió críptica a una possible col·laboració de CiU i el PNB per a un projecte “amb trets federals”, dient que per consolidar el que ell denomina l'Espanya plural seria bo que “forces polítiques del centredreta” participin en aquesta tasca. Amb qui sembla que ja no compta en absolut és amb ERC, de qui es va queixar que en els últims anys no ha col·laborat a Madrid tot i governar conjuntament amb els socialistes a Catalunya.

El líder del PSOE va subratllar que en cap moment parlava de les eleccions catalanes sinó d'un procés a més llarg termini, que va situar en més de quatre anys. “Cal un esforç per dir als catalans que el millor projecte és el projecte comú. La sentència ha obert un interrogant i cal tancar-lo”, va apuntar, deixant patent que el socialisme virarà cap a aquest rumb.