JORDI SERRANO

RECTOR DE LA UPEC

«El desprestigi de l'Església catòlica a Catalunya és sensacional»

Nascut a Sabadell el 1958, és rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) des de fa un parell d'anys. Llicenciat en història moderna i contemporània per la UAB, ha estat director de la Fundació Ferrer i Guàrdia i fundador i portaveu de la Lliga per la Laïcitat.
D'on surt aquest llibre?
–«En molts debats sobre laïcitat, la jerarquia catòlica sempre diu que aquest és un país catòlic. De tant sentir-ho, vaig decidir investigar fins a quin punt això continua sent veritat o no. Vaig començar a recopilar estudis i dades. He mirat tot allò que es pot comptar objectivament.»
–Què diuen les dades?
–«Unes dades dels anys setanta deien que el 87% es declaraven catòlics practicants; el 9%, catòlics no practicants, i només un 2%, no creients o indiferents. Aquest era un país catòlic, que va ser catolitzat a còpia d'una guerra civil i de la imposició de l'Església des del poder, l'espasa i la repressió. Ara, els nascuts abans de l'any 35, un 75% es defineixen com a religiosos. I dels joves d'avui un 74% es defineixen com a no religiosos o ateus convençuts. Si mirem per nivells educatius, avui, ens adonem que la gent amb més nivell educatiu tendeix a ser menys religiosa.»
–I sobre la religió a l'escola?
–«Quan els alumnes poden decidir, només un 3% d'alumnes de batxillerat a l'escola pública fan classes de religió. A l'escola privada catòlica hi ha un 42% que tampoc fan classes de religió. Si mirem la gent que va a missa, només un 10% de catalans hi van, i de joves, un 1,5%. O els casaments. El 1976, gairebé ningú es casava civilment. Ara estem al 65% de casaments civils. I s'ha de tenir en compte que molts joves se'n van a viure junts sense casar-se.»
–L'adscripció política del catòlic, també ha canviat?
–«Les definicions polítiques també es van decantant d'una manera molt clara: a més d'esquerres, més laic; i a més catalanista, més laic. Hi ha una tendència que la gent catòlica practicant és gent que s'identifica amb l'extrema dreta i l'espanyolisme. Fa trenta anys això no era així. L'emancipació de la intromissió del poder de l'Església pot permetre l'emancipació espiritual però també la nacional. El desprestigi de l'Església catòlica a Catalunya és sensacional. Sorprèn a qualsevol observador. De disset institucions, és la pitjor valorada, per sota de l'exèrcit espanyol i de l'OTAN.»
–D'on ve el desprestigi?
–«Entre els bisbes catalans i la Conferència Episcopal, jo no hi veig cap diferència. Les seves posicions els han allunyat enormement de la gent. La gent educada en democràcia i no adoctrinada no està disposada a acceptar unes posicions anacròniques.»
–Per tant, la conclusió és clara...
–«Catalunya està deixant de ser catòlica a marxes forçades. Assistim a la Catalunya postcatòlica. És molt difícil que això canviï, perquè l'Església catalana i espanyola no està acostumada a intentar convèncer la gent amb empatia, amb màrqueting, amb discursos positius. Està acostumada només a fer catòlics amb l'espasa.»
–Les grans manifestacions contra la llei de l'avortament o el matrimoni homosexual, creen més laics?
–«Allunyen la gent. Si el bisbe de Barcelona fos l'Enric Canet o la monja Forcades o el bisbe Casaldàliga, jo no hauria fet el llibre. En aquest país, quan parlem de l'Església no parlem mai d'espiritual, sinó de poder. Aquesta idea que tenen que l'Església representa el 90% de la població és falsa. L'Església està molt lluny de la mentalitat col·lectiva. Els polítics s'han d'adonar que l'Església no representa pràcticament a ningú, a Catalunya, només a sectors molt d'extrema dreta, molt espanyolistes i que acaben sent residuals. Davant les amenaces dels bisbes i de la Conferència Episcopal, no els han de fer cas, i per exemple, no han d'anar a processons ni a misses de la Mercè. Això són inèrcies del franquisme, en la República no anava així.»
–No ser catòlic vol dir sempre ser anticlerical?
–«A Catalunya, per defensar els treballadors, els drets de les dones, la legislació sobre el treball infantil, sobre els drets humans, per defensar la democràcia, la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió, s'ha hagut de ser anticlerical. Aquí l'Església catòlica ha jugat un paper nefast, ha provocat quatre guerres civils i ens ha negat qualsevol avenç des del punt de vista liberal o social.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.