Societat

la crònica

Reptes molt sagrats de l'Església

El ministre de Cultura del Vaticà anuncia que la Santa Seu serà a la Biennal de Venècia 2011

Vivim en mons paral·lels, en dimensions diferents que rarament tenen contacte. Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell de la Cultura (ministre de Cultura del Vaticà), va reivindicar ahir a Barcelona el coneixement bàsic de la Bíblia, com a cultura general, més enllà de l'ensenyament religiós estricte. «És un tema cultural, no religiós, com ha reivindicat el meu amic Umberto Eco en un document signat per intel·lectuals italians, molts d'ells laics.» Troba paradoxal que siguin matèria d'ensenyament La divina comèdia, de Dant, o l'obra d'Homer. Diria que avui, ni això: l'Homer més conegut és el pare de la família Simpson. Va citar TS Elliot per reivindicar el coneixement del cristianisme: «Si no conec el cristianisme, m'arrisco a no conèixer Voltaire o un Nietzsche. M'arrisco a no conèixer segles sencers d'art. I perdo la identitat.» A casa dèiem: «Hem perdut l'oremus» i en Salvador Alsius va escriure un llibre que tracta d'això que tan amoïna monsenyor Ravasi.

Està preocupat per la desafecció religiosa: ateisme i no creença, sobretot tenint en compte la secularització actual. «L'ateisme teòric ha estat substituït per la indiferència i això fa el diàleg més difícil. El laïcisme impedeix comprendre la pròpia identitat, ja que no coneixem el passat», va dir l'arquebisbe Ravassi.

Gianfranco Ravasi (Merate, Itàlia, 1942) va ser ahir a Barcelona per fer la conferència de clausura dels actes del 20è aniversari de la Fundació Joan Maragall. Al matí va dialogar amb un grup de periodistes a la seu de la fundació. Com a gran especialista en la Bíblia que és li vam demanar l'opinió sobre Genesis, còmic del 2009 de l'autor underground Robert Crumb. No coneixia aquesta obra per a adults, en què Crumb només va adaptar el «guió original» al llenguatge gràfic. Es va limitar a dir que l'ús del còmic és fonamental perquè la mainada conegui la Bíblia a través d'un llenguatge entenedor.

Precisament, el mal, la violència, l'amor, la creació, la destrucció, l'imperialisme, l'opressió, presents en els onze primers capítols del Gènesi han de ser el fil conductor de la primera participació de la Santa Seu a la Biennal de Venècia el 2011 per reflexionar al voltant de l'art i la fe. L'arquitecte Mario Botta ja treballa en el pavelló; el voldria fer flotant a la llacuna. A la Biennal s'hi reunirà una desena d'artistes de tot el món, encapçalats per Bill Viola, que és budista, i el catòlic Michael Scully, que ha fet un nou vitrall per a la catedral de Girona. Monsenyor Ravasi també es va referir a un escultor japonès i a un d'africà.

Va reiterar que la història de la cultura cristiana està lligada a l'art, perquè l'art és germà de la fe. Tanmateix, va alertar que la teologia ha oblidat la dimensió estètica; no es va estar d'admetre que actualment es fan esglésies lletges i imitacions de l'art antic. Per què no es fan o es fan poques esglésies d'acord amb l'art contemporani? «L'art actual ja no té contacte amb el tema religiós. I vet aquí el perquè de la Biennal 2011.

Malgrat que Ravasi és el responsable pontifici de béns culturals, que té la tutela de tot el patrimoni de l'Església, va esquivar, amb elegància vaticana, pronunciar-se dient que no coneix prou el conflicte pel patrimoni artístic de la Franja de Ponent entre les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó. A la tarda, després de dinar amb el cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, va reunir-se amb el president de la Generalitat, José Montilla. En la reunió, Ravasi va parlar de la necessitat d'establir lligams permanents del Vaticà amb els centres universitaris catalans, sobretot els centres no catòlics i les facultats científiques, per concretar alguna assignatura, màster o doctorat de la relació entre la ciència i la fe, així com l'art i la fe, com es fa amb algunes universitats nord-americanes.

Al vespre aquest home del Vaticà, papable i gran biblista, va ser a la Pedrera per pronunciar la ponència La Bíblia com a gran codi de la cultura occidental, per clausurar els actes de celebració del 20è aniversari de la Fundació Joan Maragall.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.