Societat

La rehabilitació de Can Pepus permet recuperar la façana i consolidar l'edifici

Els treballs, que s'han allargat força més del previst, permetran que la casa modernista torni a lluir

Els responsables municipals de l'obra expliquen que el més destacat dels treballs de rehabilitació de Can Pepus és tot allò que no es veu. L'objectiu principal de les obres era la consolidació de l'estructura de la casa per evitar que s'acabés desplomant. L'edifici ja feia anys que tenia diverses esquerdes i l'inici dels treballs de construcció del túnel del metro havien provocat la inclinació de la casa, que està construïda sobre un terra sorrenc i sense fonaments. Per aquest motiu, es va haver d'instal·lar una estructura exterior metàl·lica en forma de gàbia que ja no serà necessària perquè s'ha fet una nova cimentació a través de micropilotatge. Quan la casa es va construir, durant els anys vint del segle passat, la construcció estava envoltada de jardins i allunyada de la pressió que representa la circulació continuada de vehicles que ha acabat afectant l'estructura. Els treballs de consolidació també inclouen la instal·lació d'una estructura de bigues metàl·liques al sostre que serveix per sostenir la teulada original, on només s'han reemplaçat algunes teules.

Les millores més espectaculars es podran observar sobretot a la façana, un cop es retiri la bastida que la tapa. Destaca la torreta adossada a la cantonada de l'edifici, un dels elements més singulars de Can Pepus, on s'han recuperat els esgrafiats originals de la cornisa que dóna la voltat a tota la façana de l'edifici, que tornarà a lluir el seu color original, un ocre que a mesura que es vagi envellint s'anirà fent més clar.

Les obres, que han tingut un cost de 600.000 euros, han estat l'únic projecte de la primera tanda del fons Zapatero a Badalona que ha necessitat una pròrroga per poder-se finalitzar. El procés artesanal dels treballs de restauració de la façana els ha fet prolongat en el temps però no n'ha disparat els costos, segons fons municipals.

Els usos de l'equipament, sense definir

Can Pepus és un edifici de propietat municipal que abans de tancar-se s'havia utilitzat com a centre cívic on es duien a terme les activitat de diverses entitats solidàries de la ciutat. Els usos que tindrà un cop es torni a posar en marxa encara estan per definir. Les millores han inclòs la desaparició de l'esglaó que hi havia a la porta de l'entrada, cosa que fa accessible tota la planta baixa de la casa, però a la primera planta només s'hi pot arribar a través de les escales ja que les dimensions reduïdes de l'immoble feien inviable la instal·lació d'un ascensor. Can Pepus mantindrà la distribució prèvia als treballs amb la diferència que a la planta baixa es guanya una sala més gran, que té unes dimensions de vuitanta metres quadrats, que és la suma del menjador i de la galeria coberta que donava accés als jardins de la finca, situats a la banda del carrer de Miquel Servet i que ara ocupen uns habitatges construïts a principi dels anys noranta. La casa havia estat la residència d'Antoni Lleal Saladrigas i hi havia hagut les oficines de la seva empresa de caldereria, que posteriorment es va traslladar.

Tres generacions

Pel responsable dels treballs de restauració de la façana, el mestre estucador Joan Miró, aquest ha estat un encàrrec molt especial. Miró, propietari de l'empresa Estucs Miró, representa la quarta generació de la família dedicada al negoci. Va ser el seu avi, que es deia Joan Miró com ell, l'encarregat de fer l'estucat original de la façana fa gairebé un segle, quan es va construir Can Pepus. Quan la finca va necessitar una rehabilitació a mitjan segle XX, Pere Miró, pare de l'actual estucador, la va fer i ara per pocs mesos no ha pogut veure com el seu fill tornava a posar-se a treballar a la façana de la casa. És per això que Joan Miró, a qui falta ben poc per a la jubilació, recorda emocionat el treball del pare i l'avi, que li van ensenyar tot el que sap de l'ofici. Una dedicació i mestria que quedarà patent per la posteritat en un edifici on, a més de repetir el que van fer pare i avi, Joan Miró ha hagut d'afegir el número de la casa, el 104, que els familiars que el van precedir no havien hagut de pintar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.