Pintar l'Atitlan

A sant Pere i Santiago sobretot, hom pot gaudir de la pintura zuhutil. Un grapat de pintors vessen primitivisme i riquesa cromàtica sobre paisatges, retrats i escenes de la vida quotidiana. Sembla que va ser Juan Sisay el primer a obrir-ne camí. Mort assassinat el 1989, va tenir-ne continuadors i avui les obres de tots ells pengen de museus, galeries d'art i col·leccions privades pertot arreu.

Ha estat fàcil arribar a Manuel Reanda Quiejú, un dels més coneguts. Era a la parada d'orfebreria de la muller petant la xerrada. També ho ha estat que m'obrís les portes de casa seua. Manuel és de constitució sòlida i anys ben repartits. De pell torrada i cabells color ala de corb, va vestit mig occidental —samarreta Lacoste i sandàlies de cui—- mig maia —pantalons a mitja cama ratllats i tzut a la cintura. Amb maneres suaus i acollidores va explicant-me en una sala espaiosa, fresca i callada fotografies dels seus quadres, ja que pocs en té a casa, que en ven prou i aviat. Després, trau la darrera composició, de proporcions considerables, que té com a eix central l'Atitlan. La meitat esquerra és fosca; una parella n'observa melancòlica les aigües contaminades. La de la dreta, però, nítida i exempta de perill, mostra dos nens volant unes miloques. Representa simbòlicament el llac d'ara i el de demà si lluitem per la seua salvació; també la història del seu país i, per extensió, la de la Terra. Reanda va començar a pintar a sis anys i, aviat, foren conegudes i reconegudes les seues habilitats. A quinze anys va entrar com a “negre” a l'obrador de Sisay; li'n feia els dibuixos. A vint anys i, gràcies a una beca, va anar a Mèxic DF, on Juan O. Gorman —deixeble de Diego Rivera— el va ensenyar a pintar murals. En tornar a Santiago, es dedicà del tot a l'art. Li agrada pintar per damunt de tot gent a la qual valora i escenes de la vida vora llac. A banda d'un dibuix precís, hi sobresurt pel color vibrant i intensíssim i pel gran nombre de gent que passeja els seus quadres. Manuel, a més de pintor brillant, és home valent i d'honestedat ferma. Durant la guerra, va ajudar tots els guerrillers que va poder protegint-los de l'exèrcit i donant-ne feina a les famílies en un taller de tèxtils que hi va obrir i que n'exportava teles als Estats Units. Un cop finida, clogué obrador. A punt d'acomiadar-nos i intercanviar adreces, em mostra avergonyit un quadern de versos, la seua altra gran passió. Em demana que li'n recite uns pocs i ho faig de gust. Una sensibilitat compartida recorre els meus ulls i les seues línies. D'ell em resta la imatge d'un artista que pinta tan sols el que li agrada i sempre d'acord amb un llenguatge personal, sense concessions a clientela o moda. Hi ha reexit.

Queda poc temps; la barca no trigarà a deixar embarcador. Arribe, però, amb temps per a parlar amb Miguel Chávez, l'altre pintor que m'obre de grat les seues portes. Com Manuel, vesteix de manera semblant. És de pell bruna i llisa, alt i prim, cabells foscos entreverats d'argent, de maneres lentes i gairebé tènues, i somriure obert. A l'espai de grandària formidable on conviuen menjador, sala i cuina, fa la migdiada una dona gran —la sogra—, mou mans pensativa la muller del pintor i juguen en un cantó tres criatures. Sobre la taula encara hi ha restes del dinar. Miguel va començar a pintar a quinze anys i en té cinquanta. Molt menut encara i havent aprés a llegir ja, fou enviat al camp. Encara li quedava, però, energia per a dibuixar i pintar al vespre. Uns missioners nord-americans l'enviaren a Santa Cruz de Barias (Guaguatenango) a aprendre'n. En tornar-hi, va entrar a l'obrador de Sisay i se'n va casar amb la filla. Chávez prefereix pintar quadres grans de tema floral o escenes de grup. Hi predominen els colors blau, lila i morat. La seua és una pintura de formes estilitzades. També li hagués agradat escriure, però afirma que li'n manca formació. L'anime a fer-ho, sense pors. Tot acomiadant-me, la gent gran es posa dempeus i enceta feina. Queden poques hores per a la nit de Nadal i cal preparar l'esdeveniment. Més de vint persones compartirfan tamals a taula.