Badalona, «zona de guerra»

Dels set minuts que va necessitar a les passades eleccions municipals el Partit Popular per esvalotar el galliner a Badalona, a Plataforma per Catalunya li'n sobren 6 minuts i trenta-un segons. Ells n'han fet prou amb editar un vídeo de 29 segons de durada que han titulat Al-Badalona 2014 i que han penjat al Youtube (http://www.youtube.com/watch?v=HjdPs0_Sj58), per transmetre el seu missatge xenòfob davant l'«amenaça magribina». El van penjar fa dues setmanes i ja s'ha visionat –quan escric aquest article– 456 vegades. No han necessitat una gran producció; l'únic que s'hi veu és la foto d'una mesquita de grans dimensions, mentre de fons se sent el cant del muetzí cridant a l'oració. A continuació segueix la frase «encara som a temps de canviar la història», acompanyada de fons pels tocs de campana d'una església. Finalment apareix el logotip i l'adreça web del racista Plataforma per Catalunya. Així les gasten aquesta gent.

Plataforma per Catalunya, el partit de Josep Anglada, no és cap broma. És una formació minoritària, però s'ha fet un petit lloc en el microcosmos local, a base d'un discurs obertament racista que ha trobat bones caixes de ressonància en ciutats de Catalunya on l'arribada de nouvinguts ha estat massiva i ha generat topades amb la població autòctona, per la intolerància, sobretot, d'aquests últims. PxC té 17 regidors en el conjunt del país, sent els seus feus Vic –hi tenen quatre regidors– i el Vendrell –quatre més–. No són, doncs, aquest invent descafeïnat que és Ciutadans, per exemple. El seu discurs és simple però efectiu i es recull en els seus documents fundacionals: «Primer som els catalans i no pas els immigrants.» Els seus referents són d'ultradretà Front Nacional de Le Pen o el Pim Fortuyn holandès. Són una formació d'extrema dreta catalana, que no fa qüestió de la diferència Catalunya-Espanya perquè tot el seu discurs es basa a contraposar els interessos dels autòctons amb els dels nouvinguts. Com a tot partit d'aquest espectre, li escau un cert tipus de retòrica com ara la que han fet servir en el darrer dels seus comunicats sobre Badalona, en el qual declaren «zona de guerra» els barris d'Artigues i Sant Roc. Aquesta declaració l'han feta pública després de reunir-se amb els veïns d'aquests dos barris, per fer-los costat en la seva reivindicació contra l'oratori del carrer Santiago. Aquest haurà estat el gran èxit del Partit Popular a Badalona i de la seva campanya xenòfoba a les darreres municipals: trobar algú més radical que ells disposat a malmetre la convivència i la pau socials aconseguida en aquesta ciutat amb molt de treball.

Hi ha dues maneres d'enfrontar-se al conflicte inherent a l'arribada massiva d'immigració: una és la via de la queixa i l'enfrontament –la que han triat alguns veïns i que abonen el PP i ara Plataforma per Catalunya– i l'altra és el diàleg i la inversió social, com han fet moltes entitats i les administracions integrades en el Consorci Badalona Sud. El dia que aquest diari publicava la notícia sobre l'aterratge a Badalona de PxC, a la pàgina del costat s'explicava que el Consorci, mitjançant el programa de dinamització de les AMPA, organitza cursos de català per a nouvinguts adults que s'imparteixen en horari lectiu a les mateixes escoles de la zona mentre els fills són a l'aula. En aquest cas hi ha, per una banda, persones amb voluntat d'integració i de coneixement d'una cultura que els és estranya però que és la pròpia del seu nou lloc de residència i, de l'altra, hi ha uns polítics que opten per la integració i l'adaptació dels que vénen. El racisme només pot engendrar odi i irracionalitat. Badalona no necessita la Plataforma per Catalunya, i si continua amb aquest discurs, tampoc no necessitarà el PP.