Societat

Africanitzar el sud d'Europa

UNA TURISTA COMPROMESA

Arribem a Librevillevora les dues de la matinada; després de cinc hores i mitja volant. Les temperatures són càlides, equatorials, no pas angoixants encara.

Tanmateix: nous territoris, nous entrebancs. O són semblants als nostres? S'estarà apropant el sud d'Europa a Àfrica? És, tal vegada, la pretensió del FMI? Un seguit de paquets que cap dels presents no pren ha començat a rodar per la cinta de descàrrega d'equipatges. Comence a sospitar alguna cosa. Al meu costat i a peu dret un viatger espera pacient i amb un posat una mica sorneguer. Ha resultat ser un català que pilota els avions que usa —i dels quals també abusa— l'elit gabonesa. Millor dit, treballava, perquè ara mateix ha tornat a casa, tip dels usos i costums del país. M'ha avançat, per tal que estigués preparada, que la Royal Air Marroc és una companyia força deficient que vol competir amb les companyies de tota la vida oferint preus baixos; sense un bon servei a canvi. I aquesta n'és una de les conseqüències.

En omplir-se la panxa del pardalot metàl·lic de mercaderies que es paguen bé, tanca portes i deixa l'equipatge dels viatgers a terra. Ara mateix aquest sol arribar un dia després; no fa massa trigava tres o quatre dies.

Mitja hora més tard formem resignats una llarga cua davant l'oficina de reclamacions. Al davant, un grup de joves gabonesos procedents de París han començat a escridassar. Ja s'han acostumat —aquests fills d'immigrants— als usos reivindicatius de la République. Quantes coses ens queden encara per aprendre dels francesos! Els primers a tallar-los el coll a reis i aristòcrates...Les dues senyoretes que atenen queixes ho fan amb una lentitud escandalosa. Mentre hi esperem, el pilot català em pregunta encuriosit per què he vingut al Gabon. No és gens turístic, m'informa. És un dels motius pels quals sóc ací, li aclaresc. Entestat a fer-me comprendre, insisteix: ningú no ve al Gabon i les condicions per moure-s'hi són endimoniadament difícils. Li conteste que ja faré per eixir-me'n. Aleshores, impotent, però bon paisà, em lliura el telèfon d'una madrilenya casada amb un gabonès que duu la millor agència de viatges del país. Unes hores més tard descobriré que està casada amb un polític influent i que la seua és, en realitat, l'única agència que pot ser considerada veritablement “de viatges”.

Una de les víctimes de la Royal Air Marroc ha decidit alliberar estrès fumant-se un cigarret outdoors, però un duaner la informa que, en entrar-hi de nou, haurà de pagar-li. Per què? —li he preguntat al pilot. Gairebé a cau d'orella, em contesta que tothom ací viu de demanar-los diners als pocs estrangers que els visiten. Com polítics i bancs de tot arreu a nosaltres, pense.

Presentada la queixa i sense muda ni xavalla del país, prenc un taxi desballestat —propietat d'immigrants més pobres encara que els natius— que em condueix a un hotel tan fet pols com el vehicle i que costa l'escandalosa suma de 70 euros diaris. Això sí, està inclòs el petit déjeuner. Amb raó diuen que Libreville és una de les deu ciutats més cares del món. Però no hi ha molt més on elegir. L'habitacle, per posar-li nom, està format per mitja dotzena de barraques que tan sols tenen de confortable uns aparells d'aire condicionat vells i sorollosos. Sorprenentment, és un dels pocs hotels recomanats al viatger (com seran els altres!). Està situat en un barri “beneït” pel destí, ja que hi viuen polítics i “empresaris”gabonesos. En realitat, els empresaris són estrangers que busquen fortuna —com aquell impressor català que vaig conèixer a l'ambaixada—, però que han de “carregar” amb soci natiu a canvi. Com a la Xina, certament.

Després de gairebé vint-i-quatre hores fora de casa, un desdejuni a base de suculent pa francès —herència del Gabon colonial?— i cafè intens i reconfortant, hi veig el futur amb optimisme. Observe com s'il·lumina progressivament el cel, cobert eternament d'un tel boirós, ací, en terres equatorials. Però decidesc perdonar-ho tot si aquesta nit torna a les meues mans la benvolguda motxilla...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.