Societat

Els nostres diners i ACCIONA al Gabon

UNA TURISTA COMPROMESA

Quan viatge, m'agrada de tant en tant algun “pensat i fet”. De sobte, m'ha entrat la dèria de navegar pel majestuós Ogooué i desembarcaren algunes de les illes que, com roselles gegants, n'esguiten les vores fins a l'oceà. Són magnífiques ara mateix, durant l'estació seca, i la visió de la planúria immensa és corprenedora.

Ens submergim en una atmosfera singular per irreal i esplèndida. La natura sol ser-ho a qui ens agrada, sobretot si no està trepitjada per l'home, com és el cas. El temps sembla haver-se deturat fa més d'un segle. El pla, intensament humit, està cobert per un atapeït brodat de matolls color verd poma. Se'm suggereix acostar-me a unes missions pròximes; no m'interessa. M'estic més per una vegetació i una fauna salvatges de debò i per la multiplicitat d'aus —animalons que tant m'estime— que planen sobre nosaltres. I és que el riu nodreix llacs i maresmes, rebost genuí de plantes i animals. La calor, però, comença a ser difícilment suportable i costa respirar sota un cel consistentment gris. L'itinerari, reflexione, és tan sols apte per a aventurers fornits i valents.

Els trams del'Ogooé recorreguts són d'una sumptuositat difícil de descriure. Al final s'obre en un delta infinit, encara que fangós, i, per tant, poc salubre. Desemboca a Ndjolé, a 300 km de Port Gentil, on és impossible arribar per carretera, malgrat que el meu excel·lent mapa —són indispensables per al viatger que va pel seu compte— assenyala una pista paral·lela a la costa que arriba fins a Cap Lopez. Així que em deixe la visita per a millor ocasió. L'Ogooé continua essent el mitjà de transport primer i primordial, així com la deu de riqueses ja esmentades. A més de transportar i regar arbres la fusta dels quals és un tresor impagable, afavoreix la producció d'electricitat, amara d'aigua una franja de terra amplíssima i proveeix de pesca en abundància. Recorre paisatges pertanyents a àrees geogràfiques diverses i espaterrants —boscos equatorians, sabanes, plantes tropicals...— i forma congosts, canyons, gorges i salts espectaculars. A desgrat dels inconvenients, me n'acomiade amb tristesa.

De nou a Lambaréné, baixem cap a Oyenano, on ens desviarem per tal de visitar el Parc Nacional Waka. Tot el que se'ndiga és poc. Però, ho és, d'Àfrica? Reconec que els meus coneixements sobre la flora en general són ben minsos, però sí que puc assegurar que he vist plantes totalment desconegudes per a la majoria d'humans. I també ha estat inapreciable conèixer els pocs pobladors que hi viuen. Són autèntics experts en l'hàbitat que ocupen, encara que el seu és encara un sistema depredador propi del Paleolític. Les seues formes de vida són un llibre en el qual podem llegir la història dels nostres ancestres; lectura que ens duu a preguntar-nos què som realment i a conèixer-nos millor.

Així que arribar a Fougamou i delectar-se en les seues esveltes i gràcils palmeres em deixa una mica freda després del que acabe de veure.

Les emocions arriben a ser intenses i profundes en un viatge com aquest. Paga la pena haver parat un parell de jornades en una ciutat mitjanament occidentalitzada abans d'endinsar-se en un àmbit desconegut per a l'ull i la pell humans. És quan te n'adones que la mena de companyia a tenir en compte en casos així és fonamental. Ací no es pot venir sol, necessitem dels locals, hem de posar voluntat a entendre'ls i a respectar-ne la diferència. I fer-t'hi. Si no, el viatge pot esdevenir un infern. No hi és el meu cas ara per ara. Els meus companys són pacífics i alegres, silenciosos i abnegats. Ni una sola queixa de ningú, a pesar dels clots, la pols, el fang, els mosquits, la calor, la pluja, la humitat, l'equipatge, la fam i la set.

Encara que podria escriure-hi un anecdotari, em ve de gust acabar amb una informació que remet al meu país. La meua guia em contava agraïda que el seu govern havia rebut una substanciosa quantitat de diners a fons perdut del nostre anterior govern a fi de sanejar les seues carreteres. Això sí, l'única condició imposada era que les havia de “recompondre” ACCIONA. I no cal que repetesca en quines condicions estaven...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.