Sort preserva un llegat visual
L'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ha rebut en dipòsit el fons fotogràfic més important d'aquell territori: quaranta mil imatges positivades, negatius i plaques de vidre conservades per Roser Rafel, a qui tothom coneix per Roser de Maties.
Fins que es jubilà, Roser Rafel fou l'única fotògrafa a Sort, capital de la comarca. És hereva d'una nissaga professional que encetà Leonardo Vives i va ser seguida pel seu cunyat, Maties Rafel, i continuada per la filla d'aquest, Roser, que es va iniciar en l'ofici el 1944, quan va aprendre la tècnica dels retocs. Aviat excel·lí com a retratista i documentalista. És una pionera en aquests camps. Durant mig segle Roser de Maties perpetuà la realitat fugissera de la vida pallaresa.
El lliurament del seu llegat fotogràfic a l'arxiu de Sort és una noticia de primera magnitud, a desgrat que els mitjans de comunicació nacionals no facin cas de les bones noticies que s'esdevenen en indrets allunyats de les grans ciutats. Només s'ocupen de les poblacions petites quan hi ha desgràcies. En això, el periodisme català no es distingeix del madrileny o el sevillà.
La cessió de Roser de Maties permetrà catalogar un fons de gran valor documental. És la història visual de Sort i entorn. És una mirada pallaresa a la realitat, on domina l'element humà, la gent que ha fet el país de cada dia. Les fotos asseguren la memòria, confirmen les històries personals i col·lectives, contribueixen a imaginar el passat que no hem viscut. Molta gent jove, quan visiti l'exposició d'aquest fons, que s'inaugura a Sort divendres, potser imaginarà que en els anys 40 i 50 del segle XX la vida no tenia color. És un efecte que produeix sovint veure fotos antigues. Aquells anys eren grisos en molts sentits, però la vida era tan acolorida com ara.
Els pallaresos poden sentir-se orgullosos i mostrar-se agraïts amb Roser de Maties. El patrimoni icònic que ha servat és extraordinari. L'ha posat a disposició de tots amb una dignitat modèlica. Sense fer negoci amb allò que ni el seu oncle ni el seu pare tampoc s'havien venut. No tots els hereus de fotògrafs a Catalunya poden anar amb el cap tan alt.
