Un temple desenterrat

“Vint segles d'història són els que ens contemplen des de sota els paviments de la catedral de Tarragona”. Amb aquesta reveladora frase, la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Isabel Rodà, segellava ahir la llarga recerca “d'un dels focus d'admiració del món romà”, com va ser el temple de Tàrraco en honor a l'emperador August, que es calcula que es va començar a construir l'any 15 del segle I després de Crist. Els resultats de les excavacions que es van iniciar el 28 de juny passat al subsòl de la nau central de la catedral, doncs, han permès constatar que l'antic centre religiós es va erigir en aquest espai, diluint-se així un dels enigmes històrics que encara planaven sobre aquella època. Segons van explicar Andreu Muñoz, Josep Maria Macias i Imma Teixell, que són els arqueòlegs que han codirigit la intervenció, “s'ha verificat que la façana del temple –que tenia vuit columnes– se situava a partir de la meitat de la segona navada de la catedral medieval”. D'altra banda, les estructures que han sigut localitzades corresponen a la part inferior de la fonamentació de l'edifici. D'aquestes, en destaca un mur format principalment per pedres irregulars i morter, el qual disposa d'un nucli d'opus caementicium –formigó romà–. Té una amplada d'1,80 metres i 2,30 m de profunditat, amb una resistència capaç de sustentar una instal·lació actual d'uns 37 m d'altura. Es pressuposa, a més, que “aquesta gran estructura podria correspondre a la part inferior de la fonamentació de l'escalinata de la façana”.

Aquesta joia arquitectònica, que ha estat buscada durant 300 anys, estava envoltada per una plaça porticada que imita el fòrum d'August de Roma. Al porticat hi havia medallons de la divinitat Júpiter Ammó, amb la qual s'identificava August, que va viure a Tàrraco dos anys (26 i 25 aC) i va convertir la ciutat en la capital del món romà. En el transcurs de l'excavació, també s'han trobat una trentena de marbres de decoració i uns 200 que formaven part de paviments, plaques o inscripcions. Les peces més rellevants són dos elements decoratius de marbre blanc del Proconès (actual Turquia), ja que gràcies a fonts documentals se sap que l'emperador Adrià va romandre a Tàrraco durant l'hivern dels anys 122-123 dC, i que va sufragar la restauració del temple, on va situar dos capitells corintis de marbre que, curiosament, era del Proconès.

Totes les restes s'estudiaran a fons, es documentaran i quedaran plasmades en una publicació que es preveu que estigui enllestida a final d'aquest any; i alhora, la superfície del terra de la catedral que es va aixecar per dur a terme el sondeig es tornarà a tapar. Lligat amb això, la regidora de Cultura de l'Ajuntament, Rosa Rossell, va avançar que l'any vinent es podria fer una altra excavació. I és que, mentre que la intervenció d'ara s'ha executat a prop de l'entrada principal de la catedral, el 2011 les tasques se centrarien al subsòl de l'absis per veure quina continuïtat tenia el temple. Com en tot el procés, l'evolució de la recerca es pot llegir per internet a la revista Sapiens, on pràcticament s'ha pogut seguir el dia a dia d'aquesta històrica troballa.