Opinió

opinió

Escòcia i “els racons de pensar”

Durant l'estiu podem descobrir noves maneres de construir projectes personals. Sóc a Escòcia, en un curs per a professors: tres setmanes a Glasgow per millorar professionalment. Si els plau, no acceptin les injustificables enraonies d'alguns: aquí fem els deures. Els docents podem seguir treballant també quan no tenim classes presencials a l'escola.

No tothom reflexiona a l'estiu: hi ha força gent que pren vacances precisament per no pensar. Com si fos un càstig! Una estimada col·lega em deia que, a primària, al nen que no s'acaba de portar bé, sovint li suggereixen que se'n vagi una estona al racó de pensar. De primeres, em va semblar desencertat: pensar és per quan se n'ha fet alguna? Davant la meva reacció, totes les companyes m'ho van explicar bé. Em vaig haver de rendir: és una sàvia aplicació pedagògica i no pas un presumpte atac a l'àrea de filosofia.

A Escòcia són més de cinc milions: gent amable, serenament nacionalista i que gaudeix amb la pròpia historia. Si no fos per l'arriscada incertesa econòmica, voldrien la independència: els catalans ja sabem que aquest és un assumpte complicat. Glasgow encara perd habitants, però encara és més gran que la capital, Edimburg. La gent beu força cervesa, potser massa. No poques noies vesteixen molt descarades, especialment els caps de setmana, tot i que ningú no s'estranya gaire de tot plegat. Es un país de gent eixerida. Caldria resseguir altres temes: la passió pel futbol; el monstre del llac Ness; el drizzling, una pluja constant que no mulla. I saben que encara fan estàtues a la gent? No només al meu apreciat David Hume, a Edimburg, sinó també a contemporanis: a Glasgow n'hi ha una d'en Donald Dewar, una mena de pare de la nació, guanyador de les primeres eleccions del Parlament escocès el 1999. Va morir el 2000 i allà el tenen, a Buchanan Street. A casa nostra em sembla que posem menys d'estàtues, oi? Per què?

Va bé pensar a l'estiu. Segur que també vostès troben arreu petites coses que integren a la pròpia vida. Tant de bo que mai no ens passi que només pensem si ens renyen o si les coses van a males. Procurem viure sempre al racó de pensar, també durant les vacances. Encara hi som a temps: pensem-hi!

Professor de filosofia a l'institut Illa de Rodes (Roses)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.