Bon retrobament, Montserrat Caballé

Diumenge a la tarda un altre cop una notícia va fer sacsejar els meus sentiments: la Montserrat Caballé, vídua de Pere Madrenys, capellà secularitzat, periodista, escriptor i molt més, ens va deixar després que el dia 23 d’agost ho fes el seu marit. Feia dos anys que vivien junts a Maria Gay.

Penso que no és la primera vegada que passa que un matrimoni marxi amb pocs dies de diferència. N’he conegut alguns d’hores, i, de família, dues germanes grans en 15 dies. La mort és trista a totes les edats. La Montserrat té un cosí amb qui eren família per part de tots dos. L’Agustí va estar amb ella al tanatori. No tenien fills.

Sota la meva manera de pensar és un regal de la casa del Pare: s’haurà retrobat amb qui tant estimava, amb qui va compartir la vida fins al seu darrer alè. La Montserrat ha estat acomiadada a la parròquia de Santa Eugènia. Ara ja li ho puc dir: senyor Madrenys, que gaudeixin del retrobament i de la pau eterna i, com deia el poeta de Salamanca Gabriel y Galán: “Ya que Dios lo ha querido, bendito sea.”

Descansin en pau.