El jutge prohibeix l'homenatge a Laura Riera per “enaltiment del terrorisme”

El jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz ha decidit prohibir l'acte d'homenatge, previst per aquest dissabte a Gràcia, per celebrar l'alliberament de Laura Riera, condemnada l'any 2004 per col·laboració amb el comando Barcelona d'ETA. Ruz, substitut de Baltasar Garzón al jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiencia Nacional espanyola, considera en una interlocutòria comunicada avui, que la celebració de la benvinguda suposaria un “enaltiment del terrorisme”.

El magistrat, que ha adoptat aquesta decisió a petició de la fiscalia i de l'associació ultradretana Dignidad y Justicia , ordena a la conselleria d'Interior de la Generalitat, als Mossos d'Esquadra, a la Policía Nacional i a la Guàrdia Civil que adoptin les mesures necessàries per fer efectiva la prohibició i evitar que es cometin fets delictius que “comportin” enaltiment a persones o organitzacions terroristes.

El jutge també prohibeix en la seva Segons la interlocutòria del jutge, amb aquest acte convocat durant la programació alternativa de la festa major de Gràcia, també es pretenia retre homenatge a les Dolors López Resina, Lola, i Marina Bernardó, que actualment compleixen condemna a França també per col·laboració amb banda armada.

Laura Riera va ser detinguda l'agost de 2001 juntament amb altres catalans acusats de col·laborar amb el comando Barcelona d'ETA, una part del qual havia estat desmantellat al gener, després dels assassinats d'Ernest Lluch, un regidor del PP de Sant Adrià de Besos i un altre de Viladecavalls. Riera va ser acusada d'haver col·laborat amb els etarres facilitant matrícules de cotxes des de l'Ajuntament de Terrassa, on havia treballat. Una d'aquestes matrícules hauria estat la del regidor de Viladecavalls Francisco Cano Consuegra, que va morir per una bomba instal·lada al seu vehicle.

Tanmateix, el vehicle amb què anava Consuegra no era el que sortia en la llista que s'atribuïa a Riera. Els membres del comando van assegurar durant el judici que havien extret les dades per als atemptats d'internet i de vigilàncies que havien fet ells mateixos. Finalment, per tant, va ser condemnada a nou anys de presó per col·laboració amb ETA –ella va afirmar durant el judici que no sabia que les dades eren per a l'organització terrorista—, però va ser absolta de l'assassinat de Cano Consuegra.

Ara surt en llibertat quan fa exactament nou anys que va ser detinguda, en compliment íntegre de la pena, sense període de llibertat condicional, com està establert per la llei per als casos relacionats amb el terrorisme.