‘Mataró beach'

Quan jo era petit, el Maresme turístic començava a Calella. Era un Maresme força desconegut per nosaltres, perquè si als mataronins ens costa anar a Arenys de Mar o a Premià de Mar... tu diràs a Calella. A Mataró no en venia cap, de turista, vaja. L'any 2003, al govern de la capital hi va entrar una nova força política, Esquerra Republicana, fins llavors sense representació al consistori. I al capdavant d'aquesta formació, un mataroní de bé com Toni Civit, que durant la campanya electoral havia insinuat la possibilitat de convertir Mataró en una destinació turística. Tots els partits, incloent-hi els futurs companys de govern del PSC i ICV, se'n reien per sota el nas. “Mataró turística? I ara!”.

2010. Mitjan agost. Aquest estiu, i això que ha baixat una mica, el servei d'informació turística de l'Ajuntament de Mataró ha atès durant la primera part de vacances més de 8.700 persones –al final de l'estiu seran unes 12.000, imagino–. I és que, de fet, si aneu al Youtube i hi poseu Mataró beach trobareu gravacions fetes per alguns estrangers, a parer nostre una mica freakies, que troben exòtica la Torre Maresme i la platja del Varador. Com si fossin a Lloret de Mar, vaja. Això sí, amb molta menys gent. Ves per on, Toni Civit tenia tota la raó del món i potser d'aquí a deu anys ningú s'estranyarà que la capital del Maresme es vengui com a destinació turística.