Política

Independència, federalisme o autonomia?

L'expresident Pasqual Maragall s'alinea amb ICV i aposta per un referèndum d'autodeterminació amb tres opcions

Es ratifica en la defensa d'un tancament de caixes

Una papereta amb tres caselles. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall és partidari de preguntar als ciutadans sobre com volen que sigui la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol en el futur. Durant la cloenda, ahir, de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, va defensar la convocatòria d'un referèndum, però no per al tot o res, la independència o l'autonomia actual, sinó introduint-hi la possibilitat d'un federalisme. “Hauria d'incloure les tres opcions”, va afirmar. Maragall s'acosta així al model de referèndum que propugna el primer ministre escocès, Alex Salmond, que preveu fins a quatre opcions per donar cabuda a diversos graus de devolució de competències pel govern de Londres.

Es dóna la circumstància que, també des de Prada, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, va llançar la seva pròpia proposta de consulta, que inclou igualment l'opció intermèdia d'una federació amb l'Estat. L'ecosocialista parlava d'un horitzó a mitjà termini, mentre que Maragall demana que es convoqui com més aviat millor: “Que sigui ràpid; ja sóc gran i queda poc”. Més enllà del toc d'humor, l'expresident va argumentar la necessitat d'accelerar tot el procés per no fer la impressió als joves que qüestions polítiques com l'encaix de Catalunya a l'Estat “no s'acaben mai”.

No és la primera vegada que proposa un referèndum. Maragall continua apostant per consultar els catalans sobre la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional. Però també és partidari d'altres fórmules, bo i admetent-ne la dificultat. L'octubre de l'any passat plantejava una acció similar al tancament de caixes de l'any 1899 si l'alt tribunal es demorava gaire més a l'hora d'emetre la sentència de l'Estatut. Mesures d'aquest tipus “suposen un cop important”, va insistir ahir. Justament dilluns, el convergent Oriol Pujol va mencionar una acció d'aquestes característiques com a exemple d'exercici del dret a decidir. El tancament de caixes va ser una reacció d'industrials catalans contra la decisió del govern espanyol de sufragar amb una pujada fiscal la pèrdua de Cuba i Filipines l'any anterior. Els comerciants van donar de baixa els seus negocis de forma massiva com a protesta, i van deixar de pagar impostos a l'Estat.

Sigui com sigui, el dret a decidir s'ha instal·lat al centre del debat polític. Esquerra el vol utilitzar per assolir l'Estat propi. CiU, per aconseguir en primer terme el concert econòmic, i Iniciativa pretén consultar sobre el federalisme. En canvi, l'exercici de l'autodeterminació no forma part de les prioritats del PSC, que va pressionar perquè el president José Montilla no caminés darrere d'una pancarta que proclamava “Nosaltres decidim” a la gran manifestació del 10 de juliol a Barcelona. Per Maragall, que ja no té carnet del partit, el PSC “pot dir el que vulgui” amb relació al referèndum.

Opcions “romàntiques”

D'altra banda, l'expresident de la Generalitat troba “justificada” l'aparició de diverses forces independentistes en el panorama polític, com ara Solidaritat Catalana, encapçalada per Joan Laporta, i Reagrupament, liderat per Joan Carretero. Ho atribueix a la sentència del Constitucional, però va alertar que aquestes formacions “haurien d'estar ben basades i construir-se bé”. “Fins ara no n'hi ha cap que m'acabi de convèncer –va afegir-hi–: són romàntiques”.

Estaria molt bé proposar les tres opcions[autonomia, federalisme i independència]. Caldria veure com es faria, però que sigui ràpid
Tinc 69 anys. És la millor edat, però ja queda poc. No es pot fer la impressió als joves que aquestes coses polítiques no s'acaben mai
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.