La bipolaritat de Lloret

A Lloret hi ha algunes de les millors platges de la Costa Brava. Fenals, Cala Boadella o Santa Cristina només en són algunes. També tenen un passat mariner, una gastronomia notable i llocs plens d'encant, com Cala Banys. S'han fet esforços culturals importants, per exemple amb la programació teatral XXL i inversions notables en infraestructures i urbanisme. Així doncs, què fa que quan es parli de Lloret a més d'un li vinguin ganes d'arrencar a córrer? Probablement la resposta és la nit i, sobretot, l'ús que se'n fa. Un divendres d'agost, quarts de dues de la matinada, a la Riera. L'epicentre de la nit lloretenca és una riuada de gent que està de vacances, perquè la presència d'autòctons és gairebé testimonial. Dels que estan de vacances, la majoria són estrangers que amb prou feines passen la majoria d'edat o que fa poc que l'han passada. Tenen un nexe comú, i és que tots van contents. Molts contents. De fet, és el que busquen, i els locals ho saben i, per això, l'alcohol i la desinhibició són el reclam principal. No és gens difícil trobar propaganda a l'entrada amb el lema “Playa y Fiesta. Tour Operator Discount”. Si el turista en qüestió porta un braçalet d'un determinat color, als locals obté descomptes, en l'alcohol, és clar. Però això, també té una explicació. A la Riera t'assalta gent amb fulls volants perquè entris en el seu local. Se't dirigeixen en anglès, i no pas perquè facis cara d'estranger, sinó perquè qui ho són són ells. Sobretot noies de bon veure que diuen que venen de països de l'est d'Europa. L'oferta és fer tres copes per 12 euros. Però canvia quan dius que ets del país. Llavors el preu puja a 15 euros i les copes baixen a dos. I és quan penses que t'aixequen la camisa. Però resulta que no, et diuen, que els que foten són els estrangers. El seu alcohol és de garrafa i el teu és d'ampolla. A tu et donen un got de vidre i a ells de plàstic, perquè als del país es veu que ens cuiden. I deu ser veritat, perquè a dins d'una discoteca veus tots els estrangers sense samarreta saltant amb gots de plàstic o cartró a la mà. Mentrestant, a la platja, hi ha altres festes més particulars.

Lloret ha aconseguit el certificat de turisme familiar perquè es vol allunyar de la imatge que descrivim. D'esforços municipals, se'n fan, i molts. Però mentre no aconsegueixi desterrar la copa fàcil, que els operadors no el venguin com un lloc de sexe i beguda i s'aconsegueixi la implicació dels locals, Lloret està condemnat a viure en una bipolaritat entre el que vol ser i el que és.