Sebas Parra: educador total
“Jo ara no puc fer res més, però crec que la proposta ha de tirar endavant.” Fa tan sols 10 dies en Sebas Parra m’escrivia per demanar com podia col·laborar econòmicament amb un projecte juvenil, transformador, alfabetitzador políticament i de futur que l’entorn de la Unitat Popular vol impulsar a la ciutat. Ja amb la malaltia com a vencedora, i amb un horitzó curt de vida, en Sebas mostrava, una vegada més i amb discreció, el seu compromís amb totes aquelles iniciatives pensades per educar en el significat més transformador de la paraula, valguin la redundància. El gest a tocar de la mort em va commoure i em va deixar plegat, pensatiu i admirat. Una petita lliçó de vida.
Per a la meva generació, els que ens vam polititzar a finals del segle passat, en Sebas era d’aquells que no hi havien deixat de ser mai, dels pocs que quedaven “dels de sempre”. Dels que no només havien fet, predicat i lluitat sota el franquisme, sinó que sabien que el resultat sortint del règim del 78 no podia ser un horitzó assumible. Punt de trobada amb la nostra generació, el miràvem i l’escoltàvem amb el respecte que es mereixia. Des de la base, la comunitat i el convenciment, en Sebas va impulsar l’alfabetització d’adults, una acció revolucionària en el seu temps, es va implicar en moviments polítics de tot tipus, es va formar i va formar, es va recórrer la ciutat, els barris i el país amb un anhel de compartir i transformar i, entre moltes altres coses més, va ser un actiu per a la Revolució Sandinista amb la paraula “solidaritat” gravada al front.
En Sebas és un activista total. Ens ha fet conèixer i estimar Freire, s’ha implicat en mil i una lluites, ha militat en organitzacions comunistes i en la CUP, no ha deixat banderes i pancartes alhora que ha abraçat converses, llibres, i també la militància a la “guerrilla de la comunicació” on sabia que calia ser per guanyar “la batalla ideològica”. El llegat és enorme. A principis de tardor, amics, família i companys de trifulgues en van destacar el valor en un acte a la Marfà, que ell va poder seguir telemàticament. Ara fora bo que la ciutat prengués nota d’aquell dia i reconegués una figura imprescindible per a Girona i Salt, per les seves aportacions a tots nivells, per fer una vida millor per a la gent en què la comunitat sigui el motor del canvi. En Sebas es mereix un reconeixement de ciutat. Que sigui popular. Que no sigui simbòlic. O no només. Sobretot, que sigui un reconeixement que tingui una vessant educativa i transformadora. Aquest seria el millor homenatge. Perquè la victòria, la tindrem, Sebas. D’això no en dubtis. També gràcies a tu. Descansa en pau, camarada.
*Regidor de Guanyem Girona.