Jordi Camps, en el record
De manera sobtada, ens va deixar, abans-d’ahir, en Jordi Camps i Tarrés, nacionalista de pedra picada, inquiet per l’evolució experimentada pel país en els darrers anys, senzill i sorneguer. S’emocionava amb facilitat quan els esdeveniments li tocaven la fibra sensible, quan Catalunya era menystinguda, amb prepotència, per l’imperialisme espanyol i per la dreta rància i feixistoide.
Quan el trobava, passejant per Girona, el tema de conversa sempre era el mateix. Patia pel país, que estimava amb passió.
Quan el vaig conèixer, vivia a Salt, a la cantonada del carrer Major amb el passeig Marquès de Camps i tenia la botiga a Girona, on passava la major part de la jornada.
Militant de Convergència Democràtica, de primera hora, va formar part de la candidatura de CDC a les primeres eleccions municipals de Girona, l’any 1979. Al mes de maig farà 40 anys. Ho feu com a veí de Salt, aleshores integrada a la ciutat.
Va ser un amic entranyable que ens ha deixat abans d’hora.
La veurem Joan la independència? No ho sé, Jordi, però si arriba, pensarem molt en tu.