Recordant la Manuela Miera del Álamo

Diumenge a la nit, per un sentit correu del seu nebot Alfons, m’assabentava del traspàs de l’estimada Manola, tal com que jo li deia. La vaig conèixer fa més de 50 anys. La Secció Femenina, que era on treballava, es trobava ubicada al carrer de la Força i fer el servei social era obligatori si et volies treure el carnet de conduir. La Manola formava part d’un grup de noies que pertanyia a la Secció Femenina, juntament l’Adriana Ferrer, que ens va deixar no fa massa, la Nieves Muñoz, la Maruja Arnau, l’estimada Maria Cobarsi, la Nuri Petit i la Dolors Xutglà, que estaven molt unides i que, entre d’altres, estaran molt afectades per aquesta pèrdua.

Penso que aquest grup de noies varen portar a terme una gran tasca en una època molt difícil anant amb les càtedres ambulants pels pobles ensenyant a mares prematures com cuidar els nens, a fer les coses de les cases i donant un cop de mà on fes falta per la precarietat, manca de moltes coses, i fins i tot ensenyant a llegir i escriure els immigrants que varen arribar a Girona abans dels 60 i van anar a viure a Montjuïc, a les barraques, que molts hem conegut. Gent treballadora que baixava amb les criatures en braços, no amb cotxets com ara. A la Secció Femenina les noies que tenien estudis els feien portar una canastilla de nadons i són moltes les mares que varen rebre ajuda amb robeta per als seus fills, i altres, les que no tenien tants estudis, les ensenyaven a cuinar i elles contentes venien a casa a buscar nata per fer pastissos. Quan era petita, damunt la Fotografia Lux hi tenien un pis on la mainada quan no teníem col·legi ens guardaven sense haver de pagar res els nostres pares. T’ensenyaven a cantar i altres coses, i estàvem recollits.

La Manola ha estat una persona de esperit molt jove. A can Regàs portava alegria. Conec un noi, en Josep Jubany, que va al centre de dia i com que sabia que la coneixia quan tornava em trucava i em deia “records de la Manola”, tot content. L’últim dia em diu: “Soc el secretari d’ella i el teu.“ Ahir en Josep no em va fallar i em diu: “T’haig de donar una mala notícia: la Manola ens ha deixat.” I jo li dic: “Manola, tot aquest temps l’has fet molt feliç, al Josep.”

Manola, amb aquest escrit de comiat, junt amb tu, he volgut homenatjar totes aquelles noies que vàreu entregar la vostra joventut i la vostra vida al servei del país. Manola, has tingut una família d’honor i unes grans amigues que et trobaran a faltar com tota la gent que t’estimava i estimaves.

Avui, a les 11 el matí, es farà una cerimònia religiosa a la parròquia de Sant Salvador d’Horta per dir adeu a la Manola. Tinc la seguretat que encara li deu quedar alguna amiga de les que com ella varen fer història i aniran per estar al costat d’ella i de la seva família en el moment tan dolorós de dir adeu a una persona estimada.

Manola, quan arribis al lloc tan privilegiat que tens reservat, digues a la Maria Domènech que ara tothom balla i podria tornar a muntar els Coros y Danzas que tant d’èxit havien tingut.

Descansa en pau.