Apunts

Adeu a un amic, adeu a un arquitecte, adeu a un veí

Fa una estona pensant que érem altre cop dissabte, he fet un cop d’ull a Mémora i sols obrir-ho el meu cor ha fet un esglai: el nom d’un veí però també d’un gran amic és el primer que he vist. Ens ha deixat Josep Maria Pla Torras, arquitecte gironí veí del meu estimat Barri Vell.

No puc amagar que sabia que no estava gaire bé, encara que sembli que estic allunyada del meu indret, el meu cor i els meus pensaments són allà i sempre que puc m’interesso pels que han format part de la meva vida i el meu barri. L’últim cop que ens vàrem veure va ser abans de tancar, va venir a dir-nos adeu junt amb la seva esposa, l’estimada Faustina, una gran persona, i la seva neta, la Maria. Jo els vaig retratar per poder-los posar al meu llibre.

El senyor Pla, arquitecte de gran renom amb infinitat d’obres i projectes portats a terme a la nostra ciutat i que jo deixo per la gent que pot fer millor aquest vessant. Fill del reconegut senyor Joan Pla, al cel sia, cap dels serveis municipals veterinaris i sanitaris de Girona, que, en veure la falta de mesures higièniques que hi havia amb l’arribada de la llet a granel, va anar a trobar el governador civil per exposar-li la necessitat urgent de posar en marxa altre cop la planta embotelladora que degut a la guerra havia quedat destruïda. D’aquí ja vàrem fer amistat amb la família l’any 1940.

A casa es varen celebrar comunions i batejos d’aquesta llarga família. Són veïns del carrer Carreres Esperalta, ell i germans viuen a la casa Pairal, un edifici restaurat, davant hi queda una petita plaça, ara no sé si és terrassa de bar però abans quedava per darrere l’Esparteria Paretas del costat de casa i els grans recordareu que els empleats a l’estiu hi pintaven les persianes de color verd.

En Josep Maria tenia dos germans, la Conxa Pla, que va treballar a l’Ajuntament de Girona, esposa del senyor Capdeferro, contractista, i en Joan Maria Pla Torras, el més jove, també arquitecte, casat amb la Roser Bosch Ortopèdics.

Sempre recordaré el senyor Pla com recordava el meu pare, el cert és que quan els pares varen obrir ells eren uns nens i són molts el records de la seva infantesa que tenen de casa i al 40 en començar a vendre llet encara més jo i tinc un bonic recull al llibre meu del seu pare. En Josep Maria i la Conxa, els grans, deien que ens havien conegut de petits.

En ser camí del Col·legi d’Arquitectes a casa era parada quasi obligada de molts d’ells i trobades d’amics per esmorzar o fer la xerradeta.

Penso i ho dic de cor, que amb el seu traspàs hem perdut a part d’un veí i una gran persona un trosset de barri, perquè que tota una família hagi viscut des de petits germans, cunyats, cosins i nebots tots junts és d’admirar i parlar de la família Pla Torras a Girona és parlar molt més que d’uns amics.

Demà, dilluns, li faran una cerimònia a les onze del matí a la parròquia de Sant Daniel de Girona.

Amic Josep Maria, sempre recordaré l’amabilitat amb la qual va tractar els de casa i a mi mateixa com si fóssim família. Records als de casa.

Descansi en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda granja Mora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.