Apunts

A reveure, Diana Garrigosa

Totes les morts ens colpeixen, tant les personals com les que formen part de la vida pública. I els que som grans ja vèiem morir artistes, cantants, ídols de la nostra joventut, gent famosa que hem conegut gràcies als mitjans de comunicació, etc.

Fa pocs dies a la xarxa pública la notícia del traspàs sobtat de la esposa de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall penso que ha convulsat molta gent per diferents vessants. El seu marit va ser un gran alcalde de Barcelona, va ser un gran president, va ser qui ens va portar els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i va ser la persona que aquell dissabte dia 20 des de l’Hospital de Sant Pau va anunciar en una roda de premsa que se li havia detectat un principi d’Alzheimer. Tal com li vaig escriure en una carta, amb la qual li vaig enviar el llibre dedicat al meu pare, no tenia paraules per honorar aquell gest de molta valentia i molta humanitat.

També vaig dir-li el moment que ell havia declinat la seva mirada a la seva esposa: vostè, Diana Garrigosa, dient-li en paraules textuals que contava amb l’estimació seva per damunt de tot.

Sols les persones que ho hem patit de prop molt i amb primeres persones sabem el que significa la persona que és el teu fil conductor, malgrat que potser ja ni et coneix. Voldria recordar, dedicat a la estimada Diana, unes paraules que li vaig posar. President, té la seva esposa que només calia mirar-li la cara quan es va dirigir a ella de com transmetia la seva complicitat de compartir ajudar i sobretot estimar.

Penso que avui seran moltes les persones que pensaran en la Diana, perquè, per cuidadors que hi hagi, les paraules entendre i estimar sols es poden compartir amb la persona amb qui fa tota una vida que camines.

Diana, jo des del primer dia li vaig notar la seva complicitat. La vida és molt dura, igual que per a uns pares que han de dir adeu a un fill. Penso que és un fet antinatural. També és antinatural que el president hagi hagut de veure els traspàs de la que ha estat una part de la seva vida.

Diana, sé que continuarà la seva tasca des d’on sigui i ell, no tinc cap dubte, serà la seva prioritat.

I totes les persones que teniu un familiar o persona estimada amb Alzheimer repetiré les paraules del meu llibre: “No defalliu i us sentireu recompensats.”

Descansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.