En la mort de Joan Ferragutcasas i Massaguer, en ‘Ferri’

Ens deixa un gran amic, gran company i millor persona, amant de la seva família per damunt de tot, apassionat del futbol, defensor de les tradicions, col·laborador de moltes de les entitats de Santa Coloma... Però per damunt de tot, la virtut que crec que de ben segur tots estareu d’acord amb mi que tenia, era la generositat. Col·laborava desinteressadament i participava en el que fos que se li demanava. No tenia mai un no per a ningú.

Era nascut al carrer Sant Sebastià de Santa Coloma, el mes de juliol de 1950. Era el tercer de quatre germans, i de ben jove ja es va posar a treballar a la impremta Arts Gràfiques Cantalozella; també, simultàniament jugava a futbol amb el Farners en la posició de davanter centre, la qual cosa recordo que feia molt bé, per la seva agilitat i rapidesa.

L’any 1978 el veiem ben cofoi a la foto del “Coro” de Farners, que celebrava el 75è aniversari; tenia 28 anys. Ho va deixar durant un temps perquè es va dedicar al futbol de proximitat com a jugador, i posteriorment com a entrenador, vessant en què va deixar una petjada molt important a Tossa i a Amer.

És a partir dels anys noranta i fins a l’any 2016 que torna a formar part dels Cantaires de Farners, amb un grau de compromís molt alt, com en totes les coses que feia. Alternava les veus de tenor primer i tenor segon, i a vegades sentíem que sonava una primera veu a dins del grup de segons. Tots sabíem que era ell, perquè l’entusiasme li ho feia fer; no hauria estat cap problema, si no fos perquè amb la seva veu potent m’estirava la meitat dels tenors segons cap a la veu solista...

Ferri, siguis on siguis, possiblement ens miraries amb els teus ulls blaus i amb un somriure ens diries: “Amics i companys cantaires: comenceu a cantar, que m’hi afegiré.”

Descansa en pau, company Joan Ferri.