En la pèrdua d’un amic

Fa dies que la pàgina de necrològiques dels nostres diaris locals estan plenes de noms de persones grans desaparegudes. Aquest malaurat coronavirus es veu que ens té una estima especial, a les i als que ja tenim uns quants anys. Ben sovint, entre els noms dels desapareguts, n’hi trobem de coneguts. Avui mateix, 15 d’abril, els que formem part de la colla Plantem Plançons hem perdut un altre company de caminades, en Ricard Moreno, de 86 anys. No fa gaire va perdre la seva dona, una gran dona, la M. Àngels Ferrer, i es va enfonsar, no es veia capaç de tirar endavant. Feia dies que trucàvem al seu telèfon per donar-li ànims i no responia. Avui n’hem vist el motiu, ben segur que per al coronavirus haurà estat una peça fàcil; és clar que tots ho som prou, però uns més que d’altres. Era una bona persona, però això el virus no ho té en compte. Adeu, Ricard, no et podrem ni acomiadar com voldríem, l’únic que podem fer per tu és desitjar-te un bon cel, on en pau reposis junt amb la teva enyorada M. Àngels.