Recordant Dolors Masó Bou, ‘la Lolita’

Aquesta quarantena quedarà marcada en les nostres vides per la gent que perdem dins el confinament. El dia 28 ens deixava la Dolors Masó, vídua d’en Ramon Cassany, coneguda per veïns i amics com la Lolita, ella i el seu marit van viure durant anys a la pujada de Sant Fèlix. Ell ajudava el mossèn en tots els actes que s’hi celebraven. No era la meva parròquia, però hi anava perquè la mare m’havia ensenyat a anar-hi per la festa del Remei i també per alguns funerals. La veritat és que el senyor Ramon, a causa de la seva tasca a l’església, era una persona coneguda i estimada. Van tenir sis fills, un d’ells, en Jordi. Tal com he explicat moltes vegades, abans, quan acabaven el col·legi, les mares ens venien a veure per si ens feia falta algun vailet.

En el cas d’en Jordi, tal com recordava ell amb nostàlgia en un escrit, deia un dia la mare que va arribar a casa i va dir que havia vist un anunci (Falta aprendiz) a la Granja Mora i ell, que estava jugant, li va dir que hi volia anar. La mare en un moment li va planxar un pantaló amb una bona ratlla i el va ben clenxinar. A casa hi va passar uns anys, dels quals guarda uns grans valors, segons ell.

La família Cassany, en tenir mes fills i no poder fer obres, fa uns anys es va traslladar a un altre pis. Només els que hem viscut al Barri Vell sabem el que eren aquests pisos, però tampoc oblidem que hi vam ser molt feliços. Han passat els anys. El pare va morir i fa quasi cinc anys va morir una de les filles, la Maria Assumpció, als 57 anys, d’un càncer molt agressiu, però que els va donar una lliçó de valentia davant la mort, i a la qual tots han plorat molt. Va deixar dues filles i tres nets.

La sort és que l’àvia Lolita no va ser conscient de la seva mort perquè tenia la malaltia de l’Alzheimer, que va provocar que fos ingressada en una residència, on els fills han estat pendents d’ella fins que, a causa d’aquesta pandèmia, no li han pogut donar l’escalf que tots volem i desitgem, i el dia 28 davant tant de dolor va tancar els ulls a la vida per entrar a la casa del Pare.

Lolita, tots dos van ser uns grans pares estimats per tots els veïns del Barri Vell, i vostè, una mare exemplar que va cuidar sis fills. Jo recordo que havia vingut alguna vegada a casa i que li deia a la mare: “Des que en Jordi és aquí, quan em veu que cuino o que faig carn empanada, em diu: «Deixa que t’ajudi, que la senyora Pilar ho fa així».”

Lolita, sé que ahir la devien venir a esperar amb els braços oberts en Ramon, el seu marit, i la seva filla estimada, l’Assumpció, i altres persones que l’han precedit. Als seus fills, nets i besnets tan sols vull dir-los que aquest tipus de separació és molt dura, però tinc la seguretat que vostè, Lolita, ha sentit el seu escalf i com estimaven aquesta gran mare.

Descansi en pau.