Maria Lluïsa Giralt Vidal

Avui ens ha deixat la mare, però també la iaia, la sogra, la veïna, la germana, la tieta, la filla, l’amiga... Encara no ens ho creiem. Aquests darrers temps han estat molt durs per a la Lluïsa, però amb la seva força els ha superat silenciosament. Sempre ha estat pendent dels altres, sempre ha estat a disposició dels més propers, es desfeia perquè els altres estiguessin bé. Sempre ho ha aconseguit, per la seva insistència i tossuderia, però també per la seva bona fe, empenta i ganes. Molt patidora però alhora molt riallera i alegre. Gran cuinera, hem pogut assaborir excel·lents cuinats, canelons, mandonguilles, calamars farcits, les croquetes que ja venien de la seva mare… Es passava hores a la cuina perquè tots gaudíssim d’un molt bon àpat. Una altra faceta ha estat fer jerseis de llana, totes les netes han tingut diferents modelets des de petites. Sempre sortia amb alguna nova peça (bufandes, gorros…). Era dona d’estar a casa, estava al dia de tot, de la política, del món de l’esport, del món del cor, també li agradava molt fer encreuats. S’ha adaptat a tot, fins i tot a les noves tecnologies, i fins a l’últim moment hem pogut estar en contacte via Whatsapp. De petita a Olot, a la Cellera, i a Girona molt a prop del desaparegut tren d’Olot. En casar-se varen situar la residència a Palau, on ha passat gran part de la vida. Els últims anys van tenir l’excel·lent oportunitat de poder anar a les casernes. Una nova vida, prop del centre de Girona que tant estimaven els dos, i uns veïns perfectes que han estat sempre al seu costat.

Tota una vida dedicada al matrimoni i la família, has estat un exemple a seguir. Mare, avui plorem la teva marxa però sempre serem feliços d’haver-te tingut com a mare. Descansa en pau.