Apunts

Adeu a un artista, adeu a un dissenyador

Dijous al matí ens va deixar de malaltia, i quan encara no tocava, l’artista dissenyador, ceramista i més, l’amic Joan Casanovas, fill d’Arenys de Mar. La família es va traslladar a Manresa i el 1964 va arribar a Girona. Amic de la muntanya, es va fer amic de gironins que podríem dir que eren fills de les nostres muntanyes i que se les havien fet seves: Salvador Martí, expresident del GEiEG, i Pere Franch.

Va treballar a Papereria Espanyola, que llavors engrandien el negoci i feien rètols lluminosos, cartells juntament amb Enric Vicens, Jaume Faixó, Bep Marquès, entre d’altres. En Joan va començar a canviar la imatge del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, i va donar un tomb als colors de la nostra ciutat. Penso que molta gent, i els de la meva generació, li n’estarem sempre agraïts. A ell li devem la idea i el disseny del conegut eslògan “Girona m’enamora”, que jo, juntament amb molta més gent, sempre portarem al cor. Aquestes paraules amb els seus colors tan cridaners les hem vist en adhesius, pins, tasses, vasos, bosses i infinitat d’objectes, i la veritat és que per a mi, a títol personal, sols existeix aquest eslògan: “Girona m’enamora”. Per això avui, a part del gran cartellista i dissenyador que va ser, ens ha deixat el pare de les seves filles estimades, l’Ariadna, l’Elisenda, l’avi dels seus nets i el creador d’aquest gran eslògan. Joan, penso que per anys que passin sempre que veiem aquest eslògan el pensament anirà lligat a la teva persona i el que vares fer per a la nostra ciutat, que també va ser teva.

Ahir a les dotze del migdia li varen dir adeu al tanatori de Girona seguint el protocol del moment.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.