Apunts

Agustí Riera Matute, ‘in memoriam’

No tinc paraules per expressar el meu disgust, dolor i pena. Ha mort als 80 anys (EPD) un gran amic meu, gran persona i excel·lent professional. Un gironí de bé que alternava estades a Girona i a Santa Cruz de Bolívia, d’on és originària la seva esposa, Lourdes. Llicenciat en medicina per la Universitat de Roma, llicenciat en psicologia per la UB i doctor en psiquiatria per la Universitat de Navarra... entre altres estudis, premis i condecoracions. Un home que ha posat el Rorschach a primera línia mundial, amb avanços inimaginables. Sort que la seva filla, l’Ainhoa, continuarà la seva obra. Érem molt amics, i ens apreciàvem moltíssim. L’Agustí era allò que en diríem una persona irrepetible. Em va trucar cap allà el 20 de juliol i em va dir: “Carles, arribo de Bolívia el dia 29 i me’n vaig directament al Santa Caterina, on em faran una petita intervenció de tràmit. Un meu amic metge i jo ho tenim tot lligat.” I li dic: “Ah, perfecte. D’aquí a pocs dies et trucaré i dinarem junts per posar-nos al dia.” Però les coses es varen complicar. Va entrar a l’UCI molt debilitat però sense pensar que la seva vida corria perill. Jo parlava per telèfon diàriament amb la Lourdes, la seva dona... I aquest dimecres, dia 10, em truca el seu fill i em diu: “Carles, el pare és mort.” M’he quedat descol·locat. Jo no sabia ni què dir. “I la teva mare, com està?” “Imagina’t: destrossada.” La Lourdes és una gran dona que tota la vida l’ha tingut al seu costat i ha fet bona la frase aquella que diu: “darrere un gran home, sempre hi ha una gran dona”. Ells dos s’han estimat, ella ha estat d’un gran suport i ara li queda un gran buit. L’entenc. M’he quedat sense paraules i jo no sabia què dir. “Tant que t’apreciava, Carles.” I li responc: “I jo a ell.”

El destí moltes vegades és així de cruel. L’Agustí estimava Girona, i ja es volien instal·lar a la ciutat definitivament. Lamentablement, això ja no serà possible. L’Agustí era un home savi, fugia de reconeixements, i gaudia amb la seva família i amics i també investigant –dia sí, dia també– aspectes de la vida i de la mort. Un pou de saviesa, vaja. Gràcies pel que m’has fet sentir en aquests més de 45 anys d’amistat. Gràcies per haver estimat tant aquestes terres de Girona i la seva gent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.