El canòdrom de la Meridiana, la seu del Govern d’Andorra i el monument a les Homilies d’Organyà tenen un denominador comú. En totes tres obres hi ha l’empremta de Josep Puig Torné (Sarral, 1929 – Barcelona, 2020), l’arquitecte i urbanista que va morir demà farà cinc anys, la creativitat del qual també trobem a l’antiga seu del diari Tele-eXpres de Barcelona, al poblat Hifrensa de l’Hospitalet de l’Infant i a l’església de Sant Antoni Maria Claret de Sallent.

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) dels anys cinquanta, Josep Puig Torné es titula el 1957 i des d’aquell any inicia una àmplia carrera de projectes rellevants que s’estendran arreu dels Països Catalans. Després d’un breu període a l’Ajuntament de Barcelona, també exercirà de docent i es doctora el 1965. Els seus plantejaments de formes simplificades –que rebrien el premi FAD el 1963 pel canòdrom ideat amb Bonet Castellana– s’evidenciaven des del complex turístic Politur de Platja d’Aro fins al concessionari Renault de Tarragona. Puig Torné és també l’ideòleg d’algunes de les construccions del Salou dels anys seixanta –els de l’esclat del primer turisme–,com ara la reconeguda Casa Rubio. “Anàvem amb la directa posada, de vegades potser teníem mitja dotzena d’obres al mateix temps”, reconeixia en una de les converses.

Lector diari de Avui, quan el visitàvem a casa seva trobàvem a Sarrià una conversa inspiradora en la qual rememorava els seus principis arquitectònics i algunes de les seves construccions més significatives. “Hem fet obres molt interessants. No per les dimensions en si, sinó per allò que eren i el que representen”, expressava Puig Torné, tot destacant que “el primer de tot, una obra arquitectònica ha de complir una funció i, en tot cas, el lluïment personal que pugui tenir l’arquitecte sempre hauria d’estar supeditat a la funció”. I reblava: “La bona arquitectura ja té implícit l’ordre.”

Al llarg de la seva trajectòria, Josep Puig Torné va tenir col·laboracions suggestives amb arquitectes, artistes i artesans, molts dels quals eren o esdevindrien amics, com és el cas del també arquitecte Daniel Gelabert, brutalista lleidatà amb qui va compartir estudis i que poques setmanes enrere biografiàvem en aquestes mateixes pàgines. Així, a més de les diferents etapes de treball conjunt amb els arquitectes Josep Miquel Serra de Dalmases, Antonio Bonet Castellana, Josep Maria Esquius i finalment amb la seva filla Elisa Puig –també arquitecta–, Puig Torné va desenvolupar projectes, entre d’altres, amb Josep Grau-Garriga, renovador del tapís; Josep Maria Subirachs, l’escultor que va experimentar amb el llenguatge abstracte; el betepoc Tomàs Bel, escultor de figuració esvelta; el vitraller angloxinès Gerard Henderson, de composicions acolorides, i el pintor cubista Palau Ferré, nom singular de les segones avantguardes.

Precisament va ser Puig Torné qui va encarregar a Maties Palau Ferré una escultura per a la façana del noviciat de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell, que el 1959 s’ampliava coincidint amb el centenari de la fundació de la congregació religiosa. Just quan es va instal·lar l’escultura –amb Sant Josep, la Verge Maria i el nen Jesús–, les monges van considerar que era una obra massa moderna per a l’època i la van fer retirar. No seria fins al 1995 que Puig Torné i Palau Ferré van poder celebrar la seva restitució a la façana i, així, avui urgellencs i visitants poden gaudir-ne al passeig Joan Brudieu de la ciutat pirinenca. El pas del temps els havia donat la raó.

Si Puig Torné havia projectat edificacions en nombrosos municipis, cal tornar a les comarques meridionals per conèixer el conjunt dels seus diversos vessants. Per a l’historiador de l’art i museòleg Damià Amorós Albareda, “Sarral era el seu poble. Aquest punt de la geografia del Camp de Tarragona és el seu millor catàleg. Les obres de joventut de l’arquitecte, segurament la primera, comparteixen carrer amb obres de maduresa”. Així per a Amorós, divulgador cultural, “passejant per les places i carrers de Sarral no és difícil topar amb una construcció de Puig Torné: l’ajuntament, l’abadia, l’antiga biblioteca i casal d’avis, el pavelló esportiu, el parc de bombers i una munió de residències particulars”.

I és a Sarral on trobem l’ermita dels Sants Metges, construïda entre el 1967 i el 1970 per actualitzar la malmesa antiga ermita. A través de la nova edificació dedicada a Sant Cosme i Sant Damià el pelegrí pot transportar-se –per les seves formes corbes– a Notre-Dame du Haut de Ronchamp, al cor de l’Hexàgon francès, per bé que Puig Torné no s’havia inspirat en Le Corbusier quan va idear-ne l’estructura. De visita molt recomanada, hi destaca també la impactant reixa de la portalada en la qual l’esmentat Grau-Garriga va plasmar la tradició agrícola a través d’un collage metàl·lic.

L’any 2014 Puig Torné va fer donació del seu arxiu professional a la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; l’octubre del 2019 va participar en l’acte de col·locació d’una placa de record del Docomomo en apartaments del cap Salou que havia projectat mig segle endarrere; i, aquell desembre, Sarral homenatjava el seu arquitecte amb un acte a la Cooperativa Vinícola del municipi, com a tret de sortida d’un 2020 en el qual es commemorava el mig segle de la finalització de la construcció de l’ermita icònica. Malauradament, l’efemèride quedaria marcada pel comiat de l’urbanista. Aquests darrers anys, ja després de la seva mort, una exposició a l’Ajuntament de Sarral i una taula rodona al Centre Obert d’Arquitectura han posat en relleu la figura de Josep Puig Torné, l’urbanista racional que va ser pioner de l’arquitectura moderna.

*