Damià Feixas i Feixas

Les bòbiles de Palau-sacosta van configurar un paisatge durant molts anys.

Extreien la terra, de la mateixa muntanya de Montilivi, prop de la riera de Gurnau, i fabricaven rajols, teules i més ceràmica per a la construcció. D'una part a l'altra de la costa de Palau s'aixecava el fum de les xemeneies, tribut imprescindible de l'activitat que s'hi portava a terme, en condicions difícils per la manualitat del procés. Si Girona es va aixecar de la prostració de la postguerra va ser en bona part per la labor de les bòbiles de Palau. “Can Damià” era una de les més importants; l'avi havia iniciat la fabricació amb pocs mitjans i molts d'esforços als anys vint del segle passat. El va continuar el seu fill Narcís i, més tard, en Damià, que va morir la matinada d'ahir diumenge. Els canvis tecnològics, per una part, i l'expansió de Girona –que va absorbir Palau-sacosta– van determinar el desmantellament de totes les rajoleries de Palau. El panorama que avui coneixem no s'assembla gens amb el que havia estat.

Damià va suportar amb dolor haver de deixar un ofici que havia iniciat el seu avi i va esdevenir llavors promotor d'edificacions, fins a l'actualitat, i també va haver de suportar les inclemències d'aquesta activitat.

En Damià ha estat un home vital, sincer i directe en les opinions, afectuós, entregat a la família, a l'amistat, a les generoses trobades amb companys, a les aficions de risc, gran amant dels cavalls, coneixedor de la tauromàquia des de la infància i una autoritat en les curses de braus, atret pels vehicles i també per la naturalesa.

No ha escatimat gens en el que pogués fer feliç tots els que tenia a l'entorn. Ha viscut –al meu entendre– una vida plena que només ha vençut la malaltia i la mort.

Descansi en pau.

L'enterrament tindrà lloc demà, dimarts, 5 de març, a les 11 del matí, a l'església de Palau-sacosta de Girona.