Apunts

Agustí Vehí i Castelló

Sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres

“Ja sóc pare... ja sóc pare!!!”, cridaves corrent passadís amunt i avall del seminari. “Ja sóc pare... ja sóc pare!!!”, amb la teva barba de 15 dies ben afaitadeta i clapes de joventut. Ah... però es pot ser pare? Ens preguntàvem nosaltres, que tot justet no arribàvem als 20, aleshores. Aleshores ens vam començar a conèixer: consells a peu d'escala de la biblioteca, acotant el cap en senyal d'acompanyament... “No cardeu... aquí ha de fer mal!!!”, deies... I t'exclamaves de la meravellosa simplicitat de la visió de la vida des de l'oportunitat del criticisme que també apreníem. I llegies i llegies, i aprenies i estudiaves i ens explicaves ben poques coses de tu... Però al teu costat, amb tu, ho apreníem tot. Des de la teva posició de seguretat que l'edat et donava ens observaves amb commiseració...“Mira-te-les! Ja fan la revolució aquestes dues, allà a dalt de l'entarimat...” I plecs i plecs de conyes i bromes i brometes per sota el nas. I vestit de frare franciscà (franciscà, eh!), que no diré on ho deia, no fos cas que tos plegats ens n'haguéssim de penedir... I fent de pater beneint la taula de les celebracions de tota mena, de nits de lluna en caletes impronunciables i incantables, i de convocatòries a jalànsies beneïdes pel bisbat... I tot plegat ens mostrava com eres: de l'Empordà i tocat de tot allò que no sona. I dies i nits de bona companyonia i bones cartes a la llum clara del cel esventat. I nits i dies de broma sorneguera i fiblant, i de llengua viperina. I celebracions en què no érem els que érem, sinó que n'érem més sense saber-ho, beneint, sempre beneint i rient a mans obertes i a cor què vols. I... “que m'agrada la meva feina perquè tinc vocació”, i... “que m'agrada aprendre perquè tinc vocació”, i... “que m'agrada escriure perquè tinc vocació”, i... “que ja t'acompanyaré, amic, en el teu docte trajecte!” Agustí, et vas ben equivocar, i nosaltres ara t'ho podem dir... Eres un home “amb vocació”, i per celebrar-ho aixecarem, plegats, amb tu, una copa d'amable companyonia i ens la beurem àvidament. Gràcies.

(*) Els teus companys, els teus amics: Jordi, Gemma, Benet, Josep Maria, Jordi, Ramon, Mireia, Xevi, José Antonio i Quico (i tants d'altres...)

L'acte de comiat d'Agustí Vehí i Castelló es farà avui, a les 5 de la tarda, al Teatre Jardí de Figueres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a