Apunts

Recordant Josep Maria Parés i Ventura

M'he assabentat que fa pocs dies ens ha deixat l'amic Josep Maria Parés i Ventura, fill de Besalú, després de tota una vida dedicada al ferro i la forja, feina heretada de generacions passades amb 150 anys d'història. Havien fet forrellats, xarneres, panys, eines del camp, sempre artesanalment; després, l'empresa es transformà en indústria de caragolam. El senyor Parés va tenir continuïtat en el seu fill Josep Maria Parés i Feu, l'última generació que portà l'empresa. Després d'aquesta petita introducció per deixar palès el que el senyor Parés havia fet i que estimava tant: el ferro i la forja, passaré a recordar la seva persona.

No sempre un escriu de persones que coneix personalment; a vegades, com és el cas del senyor Parés, no vaig tenir el gust de conèixer-lo; la seva filla, la Montse, era la doctora que portava els nostres pares. Quan amb algunes persones vius moments extrems d'éssers estimats, això fa que amb els anys s'obrin vincles d'amistat i que es comparteixin tristeses i alegries. El senyor Parés sabia per la seva filla que el nostre pare era banyolí. Un dia, la Montse ens va explicar que tenien una empresa en què es feien cargols, però el seu pare, a més, tenia una gran afecció: li agradava treballar el ferro i fer-ne tot tipus d'escultures, reixes, etc. Fill de Besalú, portava l'art a les venes i era un amant de les boniques tradicions d'aquesta vila.

L'any 1995 va organitzar la Primera Mostra de Forjadors i Artistes del Ferro a Besalú amb gran èxit. D'un any a l'altre ja van passar de 20 expositors; penso que encara es fa i que hi han participat gironins tan coneguts com ara l'estimada Emília Xargay, en Ramon Boix i en Max Varés, que no van faltar a cap convocatòria. El senyor Parés era un home que estimava Besalú, les seves tradicions i, sobretot, el ferro, un amic seu el definia així en un article: “Tocava el ferro amb devoció i sota el guant d'acer s'amagava un guant de seda.”

L'any 1995 ens va fer arribar una memòria enquadernada i ben presentada, en què es recollia la història de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú feta per ell, treta de diverses fonts, entre les quals hi havia la personal. L'acompanyaven dues precioses fotografies del pas dels Dolors i hi figurava la fotocopia del diploma del seu ingrés com a congregant de La Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Besalú, amb data del 16 d'abril del 1943. Aquest divendres, festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, i quan a molts pobles de les comarques gironines es dóna el tret de sortida a la Setmana Santa amb l'inici de moltes processons al carrer, com és el cas de Besalú, tinc la seguretat que moltes persones, avui, quan sentin els estaferms dels manaies, vegin la processó i el pas dels Dolors del qual vostè, senyor Parés, era un il·lustre congregant, tinc la seguretat, deia, que caurà més d'una llàgrima en silenci i que tindran un record molt especial per a aquest fill de Besalú que serà el primer any que no podrà veure aquest entranyable esdeveniment. Aquest és el meu petit homenatge a aquesta gran persona i a aquest gran ferrer, en un divendres tan especial com és el divendres de dolor.

Senyor Parés, la processo de Besalú sé que la veurà des d'un lloc privilegiat; veurà aquest poble que per una nit reviu, un any més, una tradició d'anys, i encara que vostè ja no serà al lloc de sempre, tindrà al seu costat la Joaquima, la seva esposa, que estarà contenta d'haver-lo retrobat.

Gràcies per aquella memòria que guardem amb tanta estima i que ens va dedicar amb tanta estimació.

Descansi en pau.

* Maria Carme Ribas i Mora (filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.