Política

Rodríguez Zapatero menysté les consultes sobiranistes perquè «no porten enlloc»

ERC i CDC es mobilitzen plenament per promoure el «sí» en unes consultes que no tenen el suport del PSC

El govern espanyol va recuperar la resposta de manual que va donar a la consulta d'Arenys de Munt i va intentar minimitzar les possibles repercussions, malgrat que aquest cop són 167 municipis catalans –més Sant Jaume de Frontanyà que ho fa avui– els que simultàniament es pronunciaran sobre la independència de Catalunya demà. I això que, al setembre, José Luis Rodríguez Zapatero augurava que el referèndum maresmenc no tindria «efecte contagi». Aquest cop, va apujar una mica més el to. Les consultes, «objectivament, no porten enlloc», va considerar i va intentar deslligar-les del malestar que es viu per l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. María Teresa Fernández de la Vega hi va afegir arguments legals, recordant que «no tenen conseqüències jurídiques» perquè «no s'justen a la llei ni a la Constitució», que són les que les regulen. Com Rodríguez Zapatero, va rebutjar que el TC pugui estar atiant l'independentisme a Catalunya. Des de la coordinadora nacional de consultes van replicar al president espanyol que el 13-D marcarà un abans i un després en el catalanisme. I el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, li va deixar clar que tindran «conseqüències morals».

Les consultes sobiranistes, totes organitzades per entitats privades, han situat en una posició delicada l'executiu estatal i alguns partits catalans, que les miren amb evidents recels i més després de la volada que han pres. Això ha obligat les formacions a pronunciar-se més enllà de la navegació que algunes mantenien. ERC i CDC són les úniques forces que donen suport a la iniciativa i, demà, hi abocaran líders i dirigents. UDC se n'ha desmarcat i el PSC, que ha contraprogramat un acte amb alcaldes a favor de l'Estatut per avui, hi està en contra. El secretari d'organització, José Zaragoza, ha arribat a dir que poden «perjudicar l'Estatut». I ICV-EUiA tampoc està còmode en un terreny abonat al rebuig del PP i Ciutadans.

A dos dies de la primera onada de consultes –les següents seran el 28 de febrer i el 25 d'abril–i en el tancament de la campanya de participació, els partits van reforçar les seves posicions. El president de CiU, Artur Mas, va defensar la legitimitat de les consultes des de Lleida. Per Mas, la participació és positiva i CiU «no té cap recança en què hi hagi una molt bona participació». Va criticar el president José Montilla per les seves «reticències» respecte de les consultes impulsades en l'àmbit local. Això sí, Artur Mas va dir que una consulta d'aquest tipus organitzada en l'àmbit nacional i amb suport oficial només s'haurà de fer «quan hi hagi una majoria social favorable» i que, mentrestant, la posició de la CiU serà prioritzar «aquells temes que uneixen la gran majoria de catalans» com ara el finançament o la gestió de l'aeroport. Des d'ERC, el secretari general, Joan Ridao, va subratllar el «valor educatiu» dels referèndums perquè «el dret a decidir és un dret inalienable». El conseller d'Innovació, el republicà Josep Huguet, va defensar que el govern català és «solidari» amb aquestes iniciatives «legítimes».

ICV-EUiA també les veu legítimes però no ben plantejades. Malgrat que la tria es limita al «sí», «no» o el vot blanc, el secretari general dels ecosocialistes, Joan Herrera, considera que «una bona consulta hauria de tenir alguna pregunta més». Recordava que a Catalunya hi ha «sentiments identitaris diversos». «Hi ha un sentiment independentista, autonomista i altres són catalanistes, que s'identifiquen amb un projecte de federalisme plurinacional i és l'opció majoritària del país».

«Sobredimensionar»

El PSC i el PP van deixar constància de la seva oposició a les consultes en la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El diputat socialista Joan Ferran va criticar la cobertura «sobredimensionada» que, al seu parer, es va fer de la d'Arenys de Munt. Des del PP hi van coincidir. La presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, pensa que els referèndums donen «una imatge distorsionada de Catalunya a la resta d'Espanya».

Tancament de campanya a Vic i Sant Cugat

el punt

Les cartes són damunt la taula. Ahir va acabar la campanya a favor del «sí» a les consultes sobiranistes. Va ser amb dos grans actes, un a Sant Cugat del Vallès i l'altre a Vic. El de la capital d'Osona va comptar amb la participació del president del FC Barcelona, Joan Laporta, que des de l'inici ha defensat –ahir ho va tornar a fer– optar pel «sí» «per dignitat». «Cal votar que sí perquè sense un Estat propi Catalunya està morta», alertava Laporta en la cloenda organitzada per Osona Decideix –liderada per Alfons López Tena–. El president del Barça va acusar l'Estat espanyol de no tenir en compte els interessos dels catalans, ni en els problemes socials, ni en els econòmics ni en els identitaris. «És absolutament necessari mobilitzar-se», va proclamar.

Crida a la participació

A Sant Cugat, la Plataforma Santcugatenca per a l'Autodeterminació va tancar la campanya a la plaça del monestir davant unes 500 persones. A excepció de l'actriu Montserrat Carulla, que finalment no va poder assistir-hi, els convidats a fer parlaments van fer una crida a la participació i van coincidir a indicar la importància d'aquestes votacions perquè acosten el poble català cap a la independència. Tot i el nombrós públic a l'inici de l'acte, a les 9 del vespre el nombre de gent començava a disminuir a causa del fred i la humitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.