Política

MONTSERRAT TURA I CAMAFREITA

CONSELLERA DE JUSTÍCIA

«El PSOE no entén que la unitat d'Espanya impliqui el nostre reconeixement nacional»

La consellera de Justícia és segurament una de les dirigents del PSC que representa el sector més catalanista del partit i en aquesta entrevista reflexiona sobre les consultes sobiranistes i sobre la independència, que conclou que no creu que sigui el remei de tots els mals

L'ENCAIX CATALUNYA-ESPANYA
Catalunya persistirà dintre d'Espanya si té la sensació que es pot desenvolupar plenament com a nació. Jo sóc favorable a un federalisme si aquest federalisme entén que Espanya està constituïda per diferents nacions, entre elles la catalana
LES CONSULTES SOBIRANISTES
Me'l miro com un fenomen d'efervescència política i,
com a tal, m'interessa
ESPANYA A EUROPA
En l'Europa moderna, Espanya hauria de ser l'Estat plurinacional per excel·lència
DESAFECCIÓ
Em dol i em provoca malestar la concepció que tenen els ciutadans dels partits i polítics

Aquest mes de desembre Montserrat Tura fa tres anys que ocupa la conselleria de Justícia després de ser desterrada pel seu partit del Departament d'Interior, ara en mans d'ICV. Tura va convertir Interior en un referent mediàtic i Interior va convertir Tura en una de les cares més conegudes del primer govern tripartit, amb Pasqual Maragall de president. Una projecció mediàtica que Montserrat Tura ha sabut rendibilitzar amb els anys malgrat ocupar ara una conselleria menys agraïda i amb moltes menys competències. No és cap secret que Tura no és santa de la devoció ni de Montilla ni de l'actual aparell del PSC, segurament perquè sovint ha estat una veu crítica dintre d'una executiva allunyada del sentiment catalanista patriòtic que ella sempre ha defensat. Però malgrat tot, Tura continua sent fidel i disciplinada amb el partit que la va catapultar de l'alcaldia de Mollet del Vallès al Parlament de Catalunya i finalment al govern de la Generalitat.

–Com s'ha pres tant la participació com el resultat de les consultes independentistes de diumenge?
–«Me'l miro com un fenomen d'efervescència política i, com a tal, m'interessa.»
–No té, per tant, conseqüències polítiques?
–«La paraula independència és antònim de la paraula dependència. Per tant, lògicament, ningú vol ser dependent. I si no es produeix un estat en el qual puguem conviure plenament com a nació és lògic que aquest tipus de fenòmens tinguin la seva aparició amb la força que l'estan tenint. Perquè, certament, s'ha produït una concatenació de fets que ha acabat donant la sensació de menysteniment cap a la nació catalana.»
–Per tant entén que hi hagi una part important de la població que reclami la independència?
–«L'entenc encara que penso que probablement aquesta no és la solució.»
–Per què?
–«D'entrada aquesta consulta no és vinculant i, si m'ho permet dir-ho, amb tot el respecte, és un simulacre, encara que com a fenomen polític li repeteixo que em mereix tot el meu respecte i atenció. Però malgrat que és un simulacre també crec que s'haurien de fer més esforços perquè hi fossin presents totes les opcions, no només les partidàries del «sí» que són les que han tirat endavant la iniciativa.»
–Però no em negarà que darrere d'aquestes consultes hi ha un missatge molt clar...
–«Està clar, és un fenomen que ha de fer obrir els ulls a aquells que, podent-nos tenir en plenitud i desenvolupant-nos com a nació, es van decantant cap a posicions cada vegada més negadores d'aquesta pluralitat, de l'Espanya plurinacional que pretenia definir la Constitució.»
–Si hagués pogut, hauria anat a votar?
–«És que tinc por que aquest tipus de consultes generin expectatives cap a una població que està certament preocupada per la seva situació natural i que tinguin la sensació que aquest és el camí de la solució. Per tant, prefereixo explicar-los que la meva manera de pensar és que el camí cap a la solució continua sent el d'aprofundir de manera rigorosa, molt rigorosa, en l'acció de l'autogovern i de suport a totes les institucions catalanes que són les que finalment tenen validesa jurídica.»
–Dedueixo, per tant, que no hauria anat a votar.
–«Dedueixo que abstenir-se en una consulta d'aquestes característiques també és una actitud respectable.»
–Dintre del PSC vostè forma part de la resistència més catalanista encara que minoritària. Des d'aquesta perspectiva, entén i comparteix la indiferència que ha mostrat el seu partit per aquestes consultes?
–«Bé, però tampoc ha tingut una oposició frontal. Crec que una de les coses que s'ha de reconèixer és que aquesta consulta s'ha produït amb una naturalitat i normalitat absolutes. Tothom ha respectat la posició de l'altre i no hi ha hagut ni enfrontaments ni amenaces, i aquesta sí que és una lliçó de civisme i d'exercici de ciutadania.»
–Sap què passa, que no hi ha manera de trobar l'encaix de Catalunya amb Espanya, i la gent tenim la sensació que l'actual situació d'involució política no porta enlloc. Vostè ho veu això?
–«Sí, però entre tots hem d'aconseguir fer-ho entendre al conjunt d'Espanya. Catalunya persistirà dintre d'Espanya si té la sensació que es pot desenvolupar plenament com a nació. Jo sóc favorable a un federalisme si aquest federalisme entén que Espanya està constituïda per diferents nacions, entre elles Catalunya.»
–Però hi ha algun polític espanyol que més enllà de fer-lo se'l cregui de veritat, aquest discurs?
–«Malauradament, la reacció d'Espanya en l'última dècada i mitja no ha estat precisament favorable, més aviat s'ha arraconat just al costat oposat. Caldria no oblidar que vam tenir un president de l'Estat que no havia votat la Constitució perquè la trobava massa progressista i ell era favorable a les tesis de la Falange. I aquest senyor, sota les sigles el PP, es va instal·lar durant anys a La Moncloa. I aquest fenomen que el PP s'hagi decantat tant cap a la negació d'allò que deia la Constitució ha arrossegat tota la política espanyola.»
–Vol dir els seus companys del PSOE?
–«S'han decantat cap a una posició molt més conservadora de la que el propi Pacte Constitucional va determinar, per exemple quant a reconeixement de les nacionalitats.»
–Sí, però si el Constitucional acaba excloent el terme nació del preàmbul de l'Estatut, malament anem...
–«Miri, vam dir que no comentaríem els rumors, però si això és així, malament anem. Fa pocs dies s'ha publicat un estudi que acredita que hi ha cinquanta lleis en què s'utilitza el terme nacional, començant per la primera llei que va aprovar el Parlament després de les eleccions del 80 en què es va constituir l'Onze de Setembre com a diada nacional. Per tant hi hauria cinquanta lleis que s'haurien de revocar. Seria convenient que el Tribunal Constitucional prengués consciència del mar jurídic en què s'ha estat treballant durant tots aquests anys i que s'ha viscut amb absoluta naturalitat i normalitat.»
–Si com diu vostè, el PSOE s'ha deixat arrossegar pel PP, aquí hi ha un clar fracàs del PSC de no saber explicar als seus companys de Madrid què és i què vol Catalunya. Què és el que fracassa, què és el que no s'entén a Espanya?
–«Si tingués la solució segurament l'hauria aplicat en els òrgans de govern del meu partit i en els òrgans de relació amb el PSOE. Però costa molt en aquests moments fer entendre a l'actual direcció del PSOE que precisament la unitat d'Espanya implica el reconeixement del sentiment nacional de Catalunya, però no com una amenaça sinó com una naturalitat. Quan algú es fa president del govern d'Espanya o es fa ministre hauria de tenir en compte i tenir coneixement d'aquestes realitats. Els governants no poden ser aliens als sentiments dels ciutadans, però tampoc no poden ser aliens al sentiment col·lectiu d'un determinat indret, en aquest cas Catalunya.»
–El federalisme no avança.

–«Això no és cert. En els últims anys s'ha avançat força, però menys del que voldríem. Ara tenim competències en moltes matèries que abans no teníem. És que tant el camí cap a la independència com cap al federalisme que ningú es pensi que són flors i violes.»
–Què li fa por de la independència?
–«Jo no acabo de creure que tots els problemes que tenim plantejats es resolguin amb la independència. A vegades, la paraula independència es planteja com la solució de tot. I es planteja per part de persones que a l'hora d'assumir responsabilitats que un estat independent té inherents, els costa molt.»
–És una crítica a ERC?
–«No, pretén no ser una crítica cap a ningú. El que vull dir és que així com la democràcia ens va resoldre molts problemes perquè ens va treure del sotmetiment a una dictadura militar, tampoc no ens els va resoldre tots.»
–Vol dir que no estem preparats per tenir la independència?
–«No, jo no he dit això. Dic que els discursos per la independència plantegen un camí excessivament poc realista. A Catalunya hi ha misèria, a Catalunya hi ha pobresa, a Catalunya hi ha gana i hi ha molts problemes per arreglar. El que vull dir és que hi ha una mica la sensació que amb la independència tots aquests problemes no hi serien, i això no és així.»
–Potser no és la solució de tots els mals, però d'alguns potser sí, no?
–«Bé, segurament ho és d'aquest sentiment de no voler dependre d'algú que no acaba d'acceptar-nos com a tal. Ningú no vol ser dependent, ni en l'àmbit personal ni en el col·lectiu.»
–I com ho arreglem?
–«Doncs, entenent que en l'Europa moderna Espanya ha de ser l'Estat plurinacional per excel·lència que ens ha de deixar permetre desenvolupar-nos en plenitud. La clau de la unitat d'Espanya curiosament no és el centralisme, com es pensen, sinó que ho és el reconeixement de la llibertat i l'autogovern.»
–Amb els anys i panys que fa que diem això, encara confia que Espanya ens entengui?
–«Anem molt més lents del que voldríem, però el que ha aconseguit Catalunya en els últims trenta anys no ho ha aconseguit cap indret d'Europa i fins i tot m'atreviria a dir de tot el món. Anem molt més lents del que nosaltres som capaços i, per tant, ens agradaria que Espanya anés al nostre ritme, que ens entengués i que donés mostres de confiança cap a nosaltres.»
–Però si fóssim independents, per exemple, no funcionaria millor la justícia?
–«Sí, però hauríem de respectar la neutralitat i independència del poder judicial.»
–És clar...
–«El que passa és que la justícia va resistir la primera onada descentralitzadora dels anys vuitanta i amb el temps ha anat fent-se una cuirassa i ara li costa molt més perquè ha après a resistir de manera centralitzada. S'hauria de confiar molt més en Catalunya en matèries com aquesta i a vegades no entens per què hi ha tants recels a dipositar responsabilitats governamentals en la nació catalana, quan la nació catalana ha demostrat ser responsable a l'hora de governar.»
–No creu que la desafecció dels ciutadans per la política, vostès se l'han guanyada a pols?
–«La societat actual demana formes obertes i de proximitat de l'acció política. El segle XXI ha de tenir fórmules de desenvolupament de les polítiques diferents, i fins i tot les fórmules clàssiques de partit requereixen mecanismes per apropar-se als ciutadans i evitar que es produeixi aquest sentiment d'allunyament. A mi em dol i em provoca molt malestar la concepció que tenen els ciutadans dels partits i dels polítics. Això és molt preocupant i per això cal que recuperem la relació i la proximitat amb els ciutadans. Per això veig l'efervescència d'aquests dies de les consultes com un fenomen altament positiu. El que no vull és que confonguem la ciutadania fent-li creure que aquesta via és la solució de tot.»
–Els escàndols de corrupció hi ajuden poc.
–«A mi em faria por viure en un país on no es destapés mai cap cas de corrupció. No me'l podria creure. Els clàssics deien: ‘Allà on no hi ha justícia és perillós que et donin la raó.' Ara bé, el que cal és posar mecanismes per detectar-la ràpidament.»
–I regeneració de partits?
–«Segurament falta autocrítica, a totes les formacions, inclosa la meva.»
–I nous líders...
–«Prioritzaria la renovació de les formes a la renovació de les cares. A vegades una cosa va vinculada amb l'altra, però no sempre.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.