Política

XAVIER MARTÍ

PRESIDENT DE SENTIT COMÚ PER CATALUNYA

«El problema de Catalunya som els mateixos catalans»

Aquest barceloní nascut el 1949, llicenciat en Dret i alt directiu d'una empresa d'assegurances, presideix Sentit Comú per Catalunya, una associació que té per objectiu promoure la participació cívica en l'activitat política.
Què els mou a crear Sentit Comú per Catalunya?
–«La convicció que no es pot marginar els ciutadans de l'activitat política. La política és massa important perquè la deixem només en mans de polítics professionals. La política ha de ser una simbiosi entre la gestió professional –necessària i imprescindible– i la ciutadania. Els ciutadans han de tenir un esperit crític i una gestió activa; tot el contrari del que està passant: se'ls margina.»
–En política el sentit comú no és el més comú dels sentits?
–«No podem generalitzar. Entenem per sentit comú l'equilibri i la racionalitat en la manera d'actuar. Hi ha polítics que actuen de manera racional i equilibrada, però possiblement els portaveus polítics radicalitzen el seu discurs per poder ocupar espais mediàtics. Avui es prioritza l'interès de partit i l'ocupació d'espai mediàtic més que no pas els continguts i les formes.»
–El 2008 van donar suport a la candidatura de Duran i Lleida al Congrés; són un think tank de CiU?
–«No som un think tank de ningú. Vam donar suport voluntàriament a Duran i Lleida i els fets ens han donat la raó, perquè ell i els diputats que representa són els que han defensat els interessos de Catalunya com a país i la nostra manera de fer i pensar pel que fa a l'economia. La resta de diputats han desaparegut.»
–Se'ls pot situar en l'òrbita de CiU, doncs.
–«No, perquè també compartim l'actitud positiva dels partits que, a iniciativa de la Conselleria d'Educació, van pactar la Llei d'Educació de Catalunya. Hem fet un reconeixement públic a la posició del conseller Maragall, que és socialista. Volem una bona política, que es gestioni bé. És cert, però, que la majoria d'integrants de Sentit Comú és gent moderada, centrada, que volem diàlegs i grans acords, i aquest és un missatge molt identificat amb CiU, però també l'han assumit altres forces polítiques.»
–Advoquen per la regeneració política del país; què volen dir?
–«Volem un canvi d'actitud, que posi fi a la manca de transparència i a una sèrie de maneres de fer que no ens agraden. Demanem una despolitització de l'administració pública, un govern dels millors, una independència clara entre els poders legislatiu i executiu, i transparència en la gestió dels recursos dels partits polítics, transparència en la relació entre les empreses i el sector públic...»
–El govern dels millors és una idea pròpia del despotisme il·lustrat. Qui tria els millors?
–«Els millors són aquelles persones amb major capacitat per assolir solucions i per gestionar de manera ordenada i racional les demandes de la societat.»
–El poble s'ha equivocat fins ara?
–«El poble és el poble, és qui té el poder; potser no l'hem exercit amb plena consciència. Ens hem deixat emportar per sensacions. Ens ha afectat massa la política mediàtica.»
–Afirmen que manquen lideratges; no veuen condicions en cap dels líders actuals, inclòs el President?
–«El lideratge l'han d'exercir persones que tinguin una visió global del país, propostes concretes i que puguin portar-les a terme. Són líders, per descomptat, tots aquells que governen una institució. El dubte és si aquests són els líders que avui necessita el país per afrontar les dificultats que hi ha, amb visió i coratge.»
–Necessitem persones que vinguin d'altres àmbits de projecció pública, com ara Jan Laporta?
–«La política ha de ser un instrument obert, al qual puguin accedir persones d'altres àmbits polítics. Ara bé, una persona sola no pot canviar res; pot ser un instrument per comunicar. Sense equip no pot fer res.»
–Diuen que vivim en una societat massa subvencionada, però no es pot deixar tot en mans del mercat...
–«Entenem que els diners públics no poden subvencionar iniciatives privades que només beneficien uns pocs. Sí que creiem en la col·laboració entre les esferes pública i privada.»
–També carreguen contra jutges i estaments econòmics. Tan malament estem?
–«No carreguem contra ningú, demanem que cadascú faci el paper que li pertoca. Els jutges han d'administrar i executar les lleis, i els estaments econòmics han de vertebrar l'opinió dels agents econòmics i traslladar-la als organismes de govern.»
–El problema de Catalunya és Espanya?
–«El problema de Catalunya som els mateixos catalans.»
–No tota la responsabilitat del que ens passa és, doncs, de les institucions?
–«Malauradament, els catalans ens hem desentès d'allò que no ens agrada; ens hem quedat a casa, hem anat a la nostra. Només som capaços de fer crítiques negatives, en lloc de prendre una actitud activa en favor d'una proposta concreta.»
–Demanen que es pugui cessar els funcionaris, però a Grècia tenen problemes per reduir aquesta massa salarial.
–«L'activitat de l'administració pública n'és una més de l'economia; ha de ser flexible. No podem tenir una administració extensiva en èpoques de crisi. Com a qualsevol administració o empresa privada, s'ha de poder avaluar l'eficiència de les persones i poder-les substituir si convé, assumint totes les compensacions que convingui, lògicament.»
–Quin és el futur de Catalunya?
–«Europa. Hem de ser el motor d'Espanya a Europa.»
–La independència de Catalunya és possible? Més enllà, és desitjable?
–«És possible si el poble ho vol. Desitjable? No hi ha una majoria prou àmplia perquè això sigui un element d'unitat i positiu pel progrés. Si un dia els catalans, per majoria, volen emprendre aquest camí, per què no?»

k

La versió extensa de l'entrevista a www.elpunt.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.