Casas convoca un ple del TC el 10 de juny per debatre el seu esborrany de sentència

María Emilia Casas està decidida a aprovar la sentència de l'Estatut abans que prosperin les iniciatives catalanes per substituir els magistrats prorrogats des del 2007 pel Senat i modificar la llei orgànica de l'alt tribunal. Complint de moment la predicció formulada fa pocs dies en una conversa informal amb periodistes, la presidenta ha convocat els seus nou col·legues per deliberar dijous de la setmana que ve. Tot fa pensar que aquesta vegada hi ha més possibilitats perquè l'esborrany, el setè, prosperi, ja que la ponent és la mateixa presidenta del Constitucional i és previsible pensar que no convocaria el ple si no disposés de suports necessaris, encara que hagi de recórrer al vot de qualitat en cas d'empat. Però encara hi ha més pistes que indiquen un eventual final d'una negociació que dura des de fa gairebé quatre anys: Casas va afirmar que si el seu esborrany no obté el «sí» d'almenys quatre jutges més, procediria a posar a votació l'Estatut per blocs o fins i tot per articles. Un per un. «Segur que hi ha sentència», va arribar a dir. En qualsevol cas, tota sentència que dicti el TC retallarà, més o menys, un Estatut votat en referèndum pels catalans. Algunes fonts diuen que el redactat de Casas toca una quinzena de preceptes i en sotmet vint més a interpretació.

L'últim ple es va interpretar com una forma de Casas de pressionar el sector conservador i demostrar que tampoc podia recollir els suports necessaris per aprovar la sentència, igual com hauria estat pressionat el bloc progressista quan la ponent era Elisa Pérez Vera. A priori, si no s'han mogut les coses des del 19 de maig amb converses entre els jutges a múltiples bandes, es mantindrien tres grups de magistrats. El de Casas, Pérez Vera, Pascual Sala i el català Eugeni Gay, partidaris d'una retallada menys dràstica i més interpretativa de l'Estatut; el del vicepresident, Guillermo Jiménez, Manuel Aragón i Ramon Rodríguez Arribas (l'anomenat trio de la Maestranza, per una fotografia conjunta durant una cursa de braus en aquesta plaça sevillana), i el bloc més conservador, integrat per Vicente Conde, Jorge Rodríguez-Zapata i Javier Delgado, que aspiren a l'anul·lació d'una vintena d'articles i a la reinterpretació d'una vintena més.

Donat el cas que els jutges es posessin d'acord, la sentència arribaria cinc mesos abans de les eleccions al Parlament, en plena precampanya, un extrem que fins ara no ha passat mai i que sens dubte interferirà en el panorama polític català.

El tribunal va dictar la setmana passada i en només 24 hores vuit providències per refusar declarar-se incompetent per dictar sentència tal com li reclamaven la Generalitat i el Parlament. A més, els partits catalans van aconseguir arrencar del PSOE l'OK a reprendre, al Senat, el procés de renovació dels quatre magistrats que van finalitzar el mandat el 2007: Casas, Jiménez, Conde i Rodríguez-Zapata. La substitució deixaria en minoria el sector conservador. També queda pendent que el Congrés ompli la vacant deixada per Roberto García-Calvo, mort el 2008. Paral·lelament, CiU va registrar al Congrés, l'endemà que el TC es declarés competent, una proposició de llei en solitari per retocar la norma que regula el TC, de manera que els jutges no puguin excedir els sis mesos de pròrroga.

L'ofensiva catalana podria haver espavilat de retruc els magistrats, encara que fos de manera col·lateral. Després de sis esborranys sense suports, la presidenta tindria a punt el seu text només tres setmanes després de l'última votació. Es dóna la circumstància que dos dies després de l'inici del ple s'ha convocat una manifestació a Barcelona, organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir, amb el lema Autodeterminació és democràcia. Sobre l'Estatut pesen set recursos, presentats pel PP; pel Defensor del Poble, Enrique Múgica; pel govern socialista d'Aragó; pel govern aleshores del PP de les Illes Balears (Antich no ha retirat el recurs), i pels populars de Múrcia, la Rioja i el País Valencià.