Els alcaldes anuncien el “col·lapse” a les arques

Ara fa un any, l'Ajuntament de Roda de Barà (Tarragonès) va anunciar la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) de caire temporal. No va ser l'única mesura que es va prendre a Catalunya en l'àmbit de l'administració local. Al cap d'uns mesos la Mancomunitat La Plana, el consorci de serveis que integren 12 municipis d'Osona, va seguir les mateixes passes. Si a Roda de Barà la mesura va acabar desestimant-se perquè el govern (PSC) va tenir “problemes tècnics” a l'hora de tramitar-lo i va trobar a “faltar sintonia” amb d'altres administracions, a la mancomunitat osonenca finalment es va executar. Van enviar de manera temporal 28 dels 90 treballadors que tenia llavors a casa. Les entitats municipalistes van aprofitar la difusió de la notícia de l'Ajuntament del Tarragonès per alçar la seva veu i explicar que la situació a les arques municipals era “extrema” i que les retallades de finançament local i la davallada d'ingressos portaria la majoria d'ajuntaments a retallar serveis si volien quadrar els pressupostos municipals o optar pels ERO. Un any després, la situació s'ha agreujat fins al punt que alguns ajuntaments arribaran al “col·lapse” econòmic l'any que ve si no es dóna una solució al problema, segons ha alertat el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), el socialista Manuel Bustos.

El president de l'entitat municipalista diu que la situació ja ha superat el que es podria qualificar d'extrema dificultat i que “calen accions extraordinàries del govern de l'Estat” i “també de la Generalitat per trobar la manera de garantir que els ajuntaments continuïn mantenint els seus serveis”. La queixa municipalista es basa en el fet que encara a hores d'ara no hi ha un model nou de finançament, s'ha eliminat la capacitat dels ajuntaments per recórrer al deute a partir del gener de 2011, s'obliga ara als alcaldes a pagar el retorn dels diners a compte del 2008, però per contra s'han creat lleis noves que obliguen els ajuntaments a pagar despeses que no li serien pròpies i les despeses socials no fan res més que créixer. Mentre que Bustos opta per continuar el diàleg i anuncia que demanarà una reunió de la Comissió Municipalista de Catalunya (que integra l'ACM i l'FMC) per l'octubre “per fer una diagnosi” de la situació amb les administracions, l'Associació Catalana de Municipis, liderada pel convergent Salvador Esteve, l'alcalde de Martorell, va més enllà: “L'Associació està preparant una acció de protesta per anar a Madrid, a principi d'octubre, a tornar de manera simbòlica les claus dels ajuntaments. Plou sobre mullat i el fang ja ens arriba a la boca”, resumeix el president de l'ACM, Salvador Esteve. L'alcalde de Martorell explica que les entitats municipalistes no només pressionaran el govern de l'Estat, sinó també la Generalitat: “Perquè deuen als ajuntaments, encara, molts diners, però mentrestant els consistoris anem donant serveis que pertanyen a altres administracions, un 30% de la despesa”. Les entitats municipalistes destaquen dues despeses que cada any provoquen mals de cap als interventors. Una són les gosseres municipals i l'altre són les escoles bressol. Els ajuntaments destaquen l'esforç que s'ha fet per ampliar l'ajut a les famílies, però recorden que el 30% del cost de les escoles bressol l'ha d'assumir cada Ajuntament.

La Comissió Municipalista de Catalunya confia concretar alguna de les qüestions que es van tractar en la darrera reunió que van tenir el juny amb el secretari d'estat de Cooperació Territorial, Gaspar Zarrías, que es va comprometre a tractar “les casuístiques particulars de cada Ajuntament” sobre l'aplicació del decret per reduir el dèficit. En especial, veure com es podran afrontar les inversions plurianuals previstes pels Ajuntaments o analitzar com fer front a projectes cofinançats per Europa l'any que ve. La pressa municipalista té explicació: al novembre es comencen a tancar els pressupostos municipals.