@La situació econòmica i de gestió dels ajuntaments catalans (i 7)
L'eterna reordenació
Els ajuntaments catalans tornen a veure aturada la llei de creació de les vegueries perquè el nou govern considera que significaria afegir més costos en temps de crisi
Els impulsors de la llei, els partits de l'anterior executiu tripartit, defensen que reordenar l'estructura administrativa ajudaria a pal·liar la negativitat econòmica
La reorganització territorial de Catalunya en vegueries continua pendent des que, l'any 2000, l'informe Roca –el primer sobre la reordenació– va quedar en un calaix. El nou govern de CiU considera contraproduent dur a terme la creació de les vegueries en un moment en què l'objectiu és reduir costos administratius en el conjunt de càrrega de despeses i, a més, no està d'acord amb la distribució feta per la llei que es va aprovar en el Parlament al final del mandat anterior, amb els únics vots a favor dels partits que formaven el govern tripartit, el PSC, ERC i ICV-EUiA.
El cas és que, més que un problema de diners, es tracta que el govern català s'hauria d'enfrontar al de l'Estat i, en cas que no hi hagués acord, possiblement al Tribunal Constitucional, per poder dur a terme la implantació de les vegueries pensades. La sentència del Constitucional sobre l'Estatut nega al
Parlament la capacitat de crear noves delimitacions territorials, diferents de les provincials establertes per la Constitució –en tot cas, s'hauria de fer amb consentiment de les Corts espanyoles i mitjançant una llei orgànica, de compliment obligat– i només permet a les autoritats catalanes canviar el nom de diputació pel de vegueria en les quatre demarcacions ja existents. Així, encara que el govern català tirés endavant el projecte, toparia amb les normes constitucionals i no el podria culminar fins que a Madrid hi donessin el consentiment, a menys que decidís enfrontar-se amb l'Estat i tirar pel dret, cosa altament improbable en aquests moments de relativa debilitat política.
Modernització
Esquerra acusa el govern de CiU precisament de la por de tot l'enrenou. Els republicans no veuen en la crisi un obstacle per negociar amb l'Estat i tirar endavant una reorganització que representi “més poder polític i econòmic per als ajuntaments, una millor ordenació i gestió del territori i l'acostament de l'administració local al ciutadà”. Modernització que des de CiU ja s'accepta,
però que se supedita a les aprovacions inicialment de la nova llei de governs locals i després de finançament, encaminades cap a una reforma a fons de l'administració municipal. Per CiU, crear ara més estructures sense eliminar-ne algunes o redefinir el paper d'altres, com els consells comarcals, no aportaria cap
benefici econòmic al país ni als ajuntaments en concret. De fet, les entitats municipalistes estan més preocupades ara per aconseguir un nou model de finançament que els tre-gui de la crítica situació en què es troben que de participar en una reordenació del territori, tot i que
consideren que hauria de ser el següent pas del govern, després de la qüestió de les finances locals.
Establir les vegueries com a estructura de divisió territorial significaria recuperar la idea de l'ordenació medieval catalana –del segle XII al XVIII–, que va quedar truncada pel decret de Nova Planta de Felip V. L'ordenació havia comportat la creació de fins a dinou vegueries,
però en aquell cas, eren institucions representants del poder reial en el territori. L'ocupació francesa (1080-1814) va comportar la creació de quatre departaments a Catalunya i finalment, l'any 1933, es va establir la divisió provincial d'Espanya. Les vegueries es van recuperar durant els anys de la Generalitat republicana –nou vegueries– a partir de 1936, fins que la pèrdua de la Guerra Civil va posar fi a l'ordena-
ció i va significar el retorn a les
províncies, l'any 1939.
Però la reivindicació històrica queda en segon terme pel que fa als arguments dels defensors de la reorganització. És l'optimització de recursos i l'eficàcia en la prestació dels serveis el que motiva actualment el desig de reordenar-se. El nou govern haurà d'afrontar, després de rebutjar la llei promoguda per l'últim tripartit, discrepàncies en el territori. És el cas de les poblacions de l'àrea del Penedès, que reclamen una vegueria pròpia –l'últim disseny situa l'Alt Penedès i el Garraf a la vegueria de Barcelona, mentre que el Baix Penedès és en la de Tarragona i l'Anoia, en la de la Catalunya Central–, o del Consell General d'Aran, que no està d'acord a pertànyer a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. Per tot plegat i per la falta de consens entre les forces polítiques, els municipis s'hauran d'esperar, probablement fins a
la següent legislatura, per esbrinar el seu futur territorial.