Política

Reus avança en el seu projecte de ciutat, però admet que fa falta més pedagogia

Pérez diu que la crisi ha afectat el finançament d'obres importants, però que s'ha treballat per garantir-lo i que no cal patir

Des del 27 de maig de l'any 2007 Reus ha viscut una transformació contínua. En aquest mandat s'han començat a visualitzar projectes que fa anys que ressonen a les orelles dels reusencs. A tall d'exemple, l'esquelet del nou hospital és ja una realitat a Bellisens, al Tecnoparc ja hi comença a haver forats i grues, i Metrovacesa va removent els terrenys de l'antiga Fira. Tot plegat denota que ara es comencen a executar projectes «de ciutat» que fa anys que s'arrosseguen. Potser la part negativa és que comencen a visualitzar-se en un moment en què la situació econòmica és complicada i la situació de la construcció, gairebé catastròfica. L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, no s'amaga dels maldecaps que suposa el finançament d'aquests projectes. De fet, confirma que la qüestió dels diners «s'ha enquistat» una mica, però també assegura que el finançament està totalment garantit per a aquests projectes i que Reus no ha de patir en aquest sentit.

En aquests dos anys de legislatura, però, a banda d'aquests grans projectes, també hi ha hagut un treball paral·lel molt important en tres vectors socials de primer ordre: habitatge, salut i educació. No és nou que durant aquest últim curs a Reus s'hi han executat les EBE, una prova pilot de la Generalitat per garantir un bon nivell escolar dels immigrants acabats d'arribar, o que amb els plans de Zapatero es construirà el primer CAPI de la ciutat al barri Fortuny, un centre d'assistència primària, però amb serveis integrals a les persones, com ara una residència.

També és evident que un dels àmbits que han costat més crítiques a aquest equip de govern és la previsió de sòl urbanitzable per als pròxims anys i l'acceptació de projectes urbanístics que inclouen un gran nombre d'habitatge social. L'alcalde defensa que «cal planificar bé el futur per poder garantir un habitatge als ciutadans, i per fer-ho cal crear habitatge de protecció oficial per al futur». En aquest sentit hi ha exemples clars, com la segona fase de Mas Bertran o els previstos a Sant Josep Obrer. L'argumentació d'un habitatge digne per a tothom, però, no ha evitat l'aparició de plataformes contràries al model urbanístic de Reus. Ara bé, si hi ha hagut en aquests dos anys una qüestió que ha erosionat el govern, ha estat l'ARE del passeig Nord, la més gran projectada per la Generalitat a tot Catalunya. En aquest sentit, el batlle admet que potser cal explicar millor els projectes i prevenir els recels que han creat aquests projectes amb «participació, proximitat i consens» amb els ciutadans, sense oblidar que l'Ajuntament «ha de treballar pel bé general». I en la projecció de futur dels dos anys que queden, el govern té previst aplicar aquesta màxima en temes tan importants com la revisió del pla d'ordenació urbana. «A vegades ens acusen d'autoritaris, però crec que el problema és que tenim un projecte de mandat clar i el volem tirar endavant. En tot cas, cal fer més pedagogia», diu Pérez.

Un altre os d'aquest mandat ha estat la crisi. Pérez, però, posa de manifest que a Reus s'entoma amb els deures fets: «Hem creat prop de 1.500 llocs de treball amb obra pública, tenim un espai de formació per a la gent aturada i hi ha tot un seguit d'ajudes per a les persones amb més dificultats.»

La primera crisi de govern de 2007 ja queda molt lluny, i el tripartit en ple assegura que hi ha plena estabilitat per afrontar temes tan polèmics com la nova contracta de la brossa.

«La culminació de projectes de fa anys»

La segona tinenta d'alcalde de Reus, Empar Pont, valorava que aquests dos anys de mandat «han estat molt fructífers perquè s'han començat a materialitzar plans en què fa anys que treballem i que fa molt que hi anem al darrere: per exemple, hi haurà una nova terminal a l'aeroport amb més vols, l'estació intermodal anirà a l'aeroport després de vuit anys batallant i s'està construint un hospital que ens permet situar-nos a primera línia en aquest segle XXI», explicava Pont, que també recordava que s'han fet projectes nous com el pla local d'habitatge, «que dóna eines per fer que l'habitatge sigui un dret». Pel que fa a l'estabilitat del govern, la republicana no dubtava en cap moment que el tripartit de Reus té i tindrà sempre la voluntat d'arribar a consensos: «El formem persones que sabem arribar a acords en espais de consens.»

«Ho hem fet bé, però cal millorar»

Dels tres socis de govern, ICV és la formació més autocrítica. Reconeix que l'execució del PAM va per bon camí i que els ciutadans no estan sols davant la crisi «perquè l'Ajuntament els està donant suport en aquests moments». Ara bé, sí que manifesta que hi ha coses que s'han de fer millor. «Hem de saber explicar millor als ciutadans les decisions que prenem», exposa l'ecosocialista Ernest París. I és que el seu grup és el que fa més visible i marca més perfil dins del govern. En aquest sentit París admet que en algunes ocasions se'n desmarquen –«hem de ser lleials a la gent que ens va donar la confiança»–, i creu que el seu grup, en aquests dos anys, ha trobat l'equilibri al govern tenint un peu al carrer i un altre a la institució municipal.

«Les persones han d'estar per sobre dels projectes faraònics»

m.l

Si en una cosa els tres partits de l'oposició es posen d'acord a Reus és en el fet que el govern tripartit de Reus està més pendent dels «projectes faraònics» que no pas dels «problemes reals que tenen les persones». Ara bé, cada un d'ells ho matisa, alguns consideren esgotat el programa del tripartit, i d'altres els acusen de no troba solucions a la crisi.

CiU: «Fi de cicle»

El cap de l'oposició, el convergent Carles Pellicer, assegurava que durant aquests dos últims anys s'ha pogut constatar que cal un canvi. «Després de gairebé 30 anys de governs socialistes, i de 10 anys amb Lluís Miquel Pérez d'alcalde, la gent reclama un punt final. Es nota un cansament en aquest equip de govern, que unit al desprestigi que pateix l'alcalde entre els ciutadans, constata que se'ls han acabat les idees», exposava Pellicer. En aquest sentit, el convergent posava de manifest que «han projectat el Tecnoparc o el centre comercial de Metrovacesa en contra de la ciutadania, i en canvi a dia d'avui no hi ha una visió d'execució d'aquests projectes; el pitjor és que no tenen un pla alternatiu i ens estan endeutant».

PP: «Continuar col·laborant»

Pel Partit Popular l'executiu de Pérez està massa ocupat portant a terme projectes que vénen d'altres legislatures i desenvolupant nous plans com l'ARE del passeig Nord o les obres finançades pels fons de Zapatero «que obvien els problemes reals de les persones». El popular Miquel Àngel Mallol es mostrava preocupat, sobretot, per la crisi. «Afirmacions com la que vaig sentir dir a l'alcalde de Reus fa uns dies en què comentava que la crisi és més dolça a Reus són molt perilloses, perquè hi ha molts ciutadans que han quedat a l'atur i que se'ls està a punt d'acabar el subsidi. Cal que tots els partits seiem en una mateixa taula i parlem realment del que cal fer i de quines mesures s'han de portar a terme. Hem de reduir costos i aportar solucions a problemes pràctics i reals», anunciava Mallol, que tot i així, i seguint la tònica de tota la legislatura, va estendre la mà a l'equip de govern a continuar col·laborant en les decisions importants de ciutat. «Sempre hem treballat pensant que cal col·laborar amb el govern per tal d'incloure en les seves decisions allò que creiem essencial», matisava Mallol.

CORI: «Som una xinxeta al cul»

El partit de la CORI en la seva primera legislatura s'autoanomena «una xinxeta al cul del govern». El regidor Ariel Santamaria apunta que Metrovacesa o el palau firal s'han convertit en el serial de Reus, i que la seva política en els propers dos anys continuarà sent ser una figura incòmoda per a Pérez.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.