Victòria palestina
L'Assemblea General aprova l'augment de rang diplomàtic de Palestina, que passa d'entitat a estat observador no membre de l'ONU
Abbas resisteix la pressió dels EUA i Israel, que treuen importància a la resolució
El reconeixement implícit de l'estat palestí per l'Assemblea General de les Nacions Unides suposa l'inici d'una nova etapa d'un conflicte marcat pel difícil encaix de palestins i israelians en una terra colpejada per la violència. La determinació del president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, aliè a pressions, amenaces i advertències, ha servit per dotar els territoris palestins d'un augment d'estatus en el si de l'ONU, on des d'ahir, gràcies al vot favorable de 138 delegacions, deixen enrere la consideració etèria d'entitat per ser descrits com a estat no membre. Només nou països hi van votar en contra.
És, sens dubte, una victòria diplomàtica per al poble palestí. Hores abans de la votació, milers de palestins sortien als carrers de ciutats com ara Ramal·là, a Cisjordània, i també a la franja de Gaza per celebrar l'aprovació d'una resolució que, per a ells, sobrepassa l'apel·latiu de simbòlica. Les mostres d'unitat (previsiblement temporals) entre Al-Fatah i Hamas contrastaven amb els intents minimitzadors de l'executiu israelià, que va voler rebaixar la transcendència d'una resolució que podria no tenir conseqüències reals.
Els assentaments jueus a Cisjordània seguiran on són i l'exèrcit israelià no recularà ni un pas arran del canvi d'estatus obtingut per Palestina. Però, si bé és cert que l'statu quo (és a dir, la paràlisi política) es mantindrà, també és cert que Palestina veu reforçades les opcions d'accedir a les agències dependents de l'ONU i al Tribunal Penal Internacional, on, arribat el cas, podria denunciar Israel per violacions de drets humans comeses a la franja de Gaza i a Cisjordània.
Alhora, s'evidencia l'aval internacional a Palestina i un cert aïllament israelià, que tot i comptar amb els EUA com a soci de pes, ha vist perdre suports a Europa. No debades, la població palestina va celebrar l'abstenció d'Alemanya, principal aliat europeu d'Israel, com un triomf. El govern israelià esperava un no de Berlín a la resolució i el canvi de posició va suposar una galleda d'aigua freda. A l'abstenció alemanya s'hi afegia l'abstenció britànica i el sí de governs com ara l'espanyol, el francès i l'italià.
“Demanem al món que no deixi escapar l'oportunitat de rectificar les injustícies històriques sense precedents que s'han comès contra el poble palestí”, va afirmar Abbas a l'ONU. “L'ocupació israeliana equival a l'apartheid, un sistema colonialista que institucionalitza el racisme i l'odi. Tenim una necessitat desesperada de trobar la pau i us asseguro que no ens rendirem”, hi va afegir el líder palestí, que va instar l'ONU a emetre “el certificat de naixement de l'estat palestí”. “La seguretat d'Israel ha de ser protegida i l'estat jueu ha de ser reconegut. Res de tot això apareix en la resolució i és per això que no l'acceptem”, va reblar el delegat israelià a l'ONU, Ron Prosor.
L'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) va adquirir estatus d'entitat observadora el 1974 i no va ser fins al 1988 quan va rebre formalment la designació de “Palestina”. A partir del 1998, va rebre drets reservats als membres, com ara participar en el debat d'inici de sessions, en un rang sense precedents per a una entitat. Des d'ahir, Palestina gaudeix del mateix estatus que la Ciutat del Vaticà, però no es converteix encara en l'estat 194 de l'organització.